L’Ajuntament de Manresa es compromet a posar ordre en el cablejat de les façanes

A proposta del Front Nacional s’elaborarà un pla amb les actuacions que s’han de dur a terme

Imatge de cablejat al Centre Històric de Manresa

Imatge de cablejat al Centre Històric de Manresa / Front Nacional

Francesc Galindo

Francesc Galindo

L’Ajuntament de Manresa s’ha compromès a posar ordre en el garbuix de cables i caixes d’instal·lacions que inunden les façanes dels edificis de la ciutat.

A proposta del grup municipal del Front Nacional s’elaborarà un pla estratègic que contingui les actuacions que s’han de dur a terme davant les diferents casuístiques que planteja la situació del cablejat de la ciutat.

Tot seguit s’establirà un calendari de les actuacions per eliminar el cablejat prioritzant zones d’interès municipal, com edificis del patrimoni historicoartístic i zones d’especial protecció.

També s’estudiarà la viabilitat de la redacció d’una ordenança reguladora que afavoreixi la millora o substitució del cablejat.

L’ordenança regularà mesures pel seu compliment i es comunicarà a les empreses elèctriques i de telecomunicacions que operen a Manresa i a les associacions de veïns i veïnes com a referents de cada un dels barris.

La proposició aprovada insta als ministeris del govern central competent a modificar la normativa existent.

La proposició afirma que l’augment de companyies de telecomunicacions i de clients ha provocat un garbuix de cables i instal·lacions que afecta l’atractiu estètic de Manresa, ja que «les façanes i els carrers es veuen afectades per l’encreuament de cables i caixes d’instal·lacions, algunes en desús».

Estètica compromesa

Aquesta realitat compromet l’estètica del paisatge urbà i genera especial preocupació en els edificis que estan inclosos en el catàleg de patrimoni.

La decisió es va prendre un cop esmenada pel govern la proposició del Front Nacional, donat que «es constata que les companyies no tenen cap interès per fer una feina d’endreça dels cables per iniciativa pròpia».

El text aprovat assegura que «les façanes són testimonis de la nostra història i arquitectura i, ara, són víctimes d’un desordre visual que afecta negativament la nostra identitat com a ciutat i impacta especialment sobre el patrimoni arquitectònic».

Subscriu-te per seguir llegint