Cent persones han guardat silenci al Rapte de Manresa, i nou hi han fet dejuni tres dies

Un centenar de persones han passat entre divendres i ahir per la capella del Rapte de Manresa, convertida en un espai de silenci i de dejuni per reclamar la pau al món. Nou persones hi han estat els tres dies seguits fent dejuni i també hi han fet nit. Entre les que, ahir, s’hi van afegir una estona hi va ser present la comunitat musulmana de la mesquita de la fàbrica de l’Aranya, representada pel seu imam i pel president de l’associació. Durant aquesta visita van arribar a la quarantena de participants. 

El jesuïta Xavier Melloni, director del Centre Internacional d’Espiritualitat Ignasiana, organitzador de l’acció al costat de la Plataforma Aturem les Guerres, de Justícia i Pau i de l’Associació Inspiració 2022, destacava ahir a la tarda el potencial de la capella de la plaça de Sant Ignasi, que la Companyia de Jesús van reformar fa un mes. És on hi ha el sant Ignasi jacent, que ha passat d’estar en un petit altar a una hamaca. «Jo diria que és la vegada en 300 anys que estem més a prop del que va ser quan era un hospital. Ens falta una hamaca per mostrar que Ignasi no estava sol, sinó que n’hi havia a una banda i l’altra, amb el passadís lliure per netejar o el que fes falta, i bancs al voltant, que no fan nosa. No descartava organitzar-hi altres activitats ben aviat coincidint amb la Quaresma .

Va expressar la seva satisfacció per l’experiència. «Estem molt contents perquè hi ha hagut una progressió en augment. Els tres dies seguits i dormint aquí hi hem estat nou persones, però, després, n’hi ha hagut sis més que s’hi han afegit un dia sencer, anant a sopar i tornant l’endemà. En total, unes quinze persones amb gradacions diferents». Remarcava que el silenci -llevat de les estones que sortien al carrer per estirar les cames- «no ha estat mutisme, que és el segrest de la paraula, sinó la possibilitat de la fondària de la paraula». A banda de les dues franges d’hora i mitja, matí i tarda, amb la lectura de textos de Ghandi i la no-violència, van fer meditació fins a vuit hores seguides. 

«El dejuni té una força especial»

La decisió d’organitzar les tres jornades la va motivar les ganes d’actuar i «el dejuni té una força especial, però, el detonant més immediat, el que ens ha encès la flama, ha estat que tres militants de la no-violència de Barcelona han estat durant quinze dies en dejú, des de l’1 al 15 de febrer, i nosaltres els vam agafar el relleu. Són coses que no són multitudinàries, però que deixen un pòsit». Anteriorment, ell ja havia fet una setmana sencera de dejuni a l'Índia i a la Cova, i «també hi ha un lloc on em retiro de tant en tant on n’he fet durant cinc dies». De tres dies, és el tercer. Físicament, va tenir «febleses», però, mentalment, «quan desapareix la gana i la feblesa, hi ha una gran claredat de ment perquè el cos no està fent una activitat de digestió i, per tant, està receptiu i fins i tot els sentits i la sensibilitat s’aguditzen i hi ha una pau més profunda que facilita l’empatia i la meditació». Hi afegia «la comunitat que s’ha creat» entre persones que no es coneixien. «El fet de dormir a terra i, al final del dia, posar en comú el que havíem viscut ens ha cohesionat. Com menys coses tens, més a prop estàs dels altres i, com més tens, més et separes».

«Hem de seguir lluitant»

Teresa Sala, de Mollet del Vallès, que va formar part del col·lectiu Aturem la Guerra nascut arran de la guerra a l’Iraq, va remarcar el contingut espiritual de l’experiència a Manresa. En el seu cas, hi va voler participar pensant en Palestina. «Entre el 2008 i el 2009 vaig fer una vaga que va ser bastant internacional. Hi havia qui venia d’Amèrica; italians, francesos, i de l’estat espanyol, amb un grup molt important de catalans. Volíem trencar el bloqueig de Palestina». L’acció va ser al Caire. «En molts moments estàvem al carrer i la policia ens va encerclar». Després de tants anys d’activisme, afirmava que «hem de seguir lluitant, no ens podem rendir». 

Agustí Rochet, de Barcelona, nascut a la Ràpita, deixeble de Lluís Maria Xirinachs, amb qui va estudiar del 1995 al 2007, fins que va morir; que també va conèixer Raimon Panikkar i ha compartit projectes amb Melloni, no havia fet mai cap dejuni. «El Xirinachs havia fet diverses vagues de fam i me n’havia parlat molt. Jo crec que sol a casa no ho podria fer, no tindria prou voluntat, però, acompanyat per aquesta gent, és una meravella. Aquest cap de setmana hi ha hagut un canvi evolutiu en mi perquè, amb el dejuni, arribes a un altre estat de consciència i et poses al lloc de les persones que estan passant gana i una guerra. Dius: jo ho tinc tot; sé a quina hora tancaré. Hem fet lectures molt bones de Ghandi perquè et fan veure que la no-violència és el contrari de no actuar». Rochet és de la Fundació Vida Bona. 

Subscriu-te per seguir llegint