Cent ciutats europees, entre les qual set d’espanyoles, es posen a prova davant el desafiament climàtic als fronts de la mobilitat, l’energia, l’urbanisme i la innovació. Gràcies al finançament comunitari, que ha posat sobre la taula 360 milions, podran accedir a assessorament i projectes pilot per avançar cap a la neutralitat climàtica amb l’horitzó fixat a l’any 2030. La missió de la Unió Europea, que així ha estat batejada, permet la creació de xarxes de contactes, l’intercanvi de millors pràctiques entre les diferents urbs i suport per implicar la ciutadania en l’objectiu. Aquest últim aspecte és decisiu, com destaca Vicente In glada, secretari general de la Unió de Consumidors de la Comunitat Valenciana. «Sense la conscienciació del ciutadà, la tasca és gairebé impossible», assenyala.
València, Barcelona, Saragossa, Madrid, Valladolid, Sevilla i Vitòria-Gasteiz són les urbs triades per endinsar-se en aquesta transició cap a la plena sostenibilitat. Un camí compartit amb metròpolis com Munic, Roma, Atenes, Hèlsinki, Amsterdam, Estocolm, Nantes, París, Riga i Lisboa, que busquen ser més segures, inclusives i resilients. Però no únciament es persegueix un model de ciutat menys contaminant i més confortable. El repte també passa per millorar la salut de la ciutadania, amb més innovació i tecnologia per avançar en el tractament contra el càncer.
Baixant al terreny pràctic, es tradueix a tenir ciutats connectades a través de la digitalització per aconseguir, per exemple, rutes més eficients en la recollida selectiva del vidre i residus soterrats. O el buidatge dels dipòsits quan estiguin saturats, per impedir l’acumulació d’escombraries al carrer. La implantació de comptadors d’aigua intel·ligents és un altre exemple d’eficiència en la gestió d’un recurs finit. Global Omnium i Telefónica Tech van signar l’any passat un acord per a l’adquisició i instal·lació d’un total de 150.000 targetes SIM amb tecnologia Narrowband IoT (NB-IoT) per augmentar la potència en la comunicació de dades de 450.000 comptadors domèstics i industrials i instal·lar-les al conjunt d’Espanya on opera i presta els seus serveis la companyia valenciana, i que beneficia més de 3 milions de clients.
Ciutats com Barcelona, València o Sevilla ja estan apostant per mesures que facilitin la descarbonització, però la missió climàtica 2030 permetrà multiplicar projectes com la mobilitat sostenible o la rehabilitació d’habitatge. Totes les triades, a més, hauran d’establir Zones de Baixes Emissions, amb restriciones als vehicles més contaminants i multes pels incompliments. Així ho preveu la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica d’àmbit estatal. Una mesura que afectarà a tot Espanya 148 localitats.
La nova normativa, impulsada per la ministra Teresa Ribera, estableix que aquests consistoris hauran d’introduir en l’ordenació urbana mesures amb la finalitat de reduir els gasos d’efecte d’hivernacle procedent del trànsit rodat mai més enllà de l’any 2023.
Una València més verda i eficient
En el cas de València, a la missió climàtica 2030 es busca l’adaptació energètica dels habitatges amb fórmules innovadores a través de l’empresa pública urbanitzadora Aumsa, els serveis socials i la Fundació Clima i Energia per impulsar aquestes intervencions i adaptar-les al nivell de renda. Quant a la generació d’energia a les teulades dels edificis públics, la iniciativa Requiem in Power convertirà el cementiri municipal en la planta urbana de més potència d’Espanya amb 2,8 MWatts per a autoconsum municipal però també m’oferirà als veïns.
Sevilla, més arbrat i tramvia
Sevilla, per exemple, ha planificat avançar en zones d’arbratge més grans, ja que esmorteeixen les elevades temperatures i generen entorns més amables. L’ampliació del tramvia i l’impuls de la zona nord de la ciutat s’abordaran com a projectes de reurbanització amb paràmetres paisatgístics més saludables. La iniciativa Smart Accesibility, Tourists and Events també permetrà desenvolupar un sistema geolocalizat i detallat de tota la ciutat que oferirà una radiografia de l’accessibilitat en temps real, que farà possible l’eliminació de barreres arquitectòniques.
Saragossa, arbres i energia solar
En el cas de Saragossa, la Comissió Europea ha reconegut el treball que desenvolupa el consistori per aconseguir les emissions zero en una dècada. Vol implementar quatre projectes : El Bosc dels Saragossans, els plans de rehabilitació d’habitatge per millorar la seva eficiència energètica, el transport 100% elèctric, així com la implantació de fotovoltaiques als barris i polígons.
Barcelona, més connectivitat urbana
Barcelona, mentrestant, avança en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Un primer informe anual de seguiment de l’Agenda 2030 corresponent a 2021 mostra que el 56% de les accions van en la direcció correcta. No en va, la Ciutat Comtal ha estat triada com la tercera entre les cinquanta ciutats smart més importants del món, juntament amb Seül, Nova York, Pequín i Xangai. Un recononeixement aconseguit gràcies al transport i les infraestructures, l’energia i la il·luminació, la gestió i tecnologia i la connectivitat urbana. Aquest darer aspecte que espera millorar a la Missió UE.
Vitòria-Gastez pregunta als veïns
Vitòria-Gasteiz, per la seva banda, posarà a disposició dels veïns una enquesta que servirà per saber com veuen la ciutat i com els agradaria que fos en el futur. Prèviament al procés participatiu, el servei de Sostenibilitat, Clima i Energia ha impulsat un treball intern amb tots els departaments, en el qual s’han recopilat més de 40 plans municipals amb l’objectiu d’integrar totes aquestes estratègies sectorials en aquesta nova agenda.
Valladolid, districte d’energia positiva
Quant a Valladolid, la seva aposta passa per la rehabilitació sostenible i intervencions integrals per a l’eficiència energètica, amb la creació d’almenys un districte d’energia positiva. Es tracta de zones urbanes amb una emissió neta gairebé zero de CO₂, encaminades a la producció d’excedents anuals d’energia renovable local. És a dir, que generen més energia de la que consumeixen i comparteixen aquest excedent.
Madrid, 120 accions
Madrid, per exemple, ha vertebrat la seva candidatura en el compromís de reduir el 32,5% de mitjana el temps en els viatges en transport públic; la congestió de trànsit fins a un 10%; un 65% les emissions de CO₂ respecte al 1990 (el que va establir en l’acord de la COP25), i un 50% els morts i víctimes greus en carretera. Un repte que aconseguirà amb 120 accions i 32 mesures, malgrat que en el seu moment es va intentar revertir l’aposta del Madrid Central de l’anterior alcaldessa, Manuela Carmena.
