Perquè una recepta es mereixi el títol de 'plat típic d'estiu' ha de complir dos requisits: que sigui fresca i, a més, fàcil de fer. I, sens dubte, el meló amb pernil compleix a la perfecció totes dues peticions. Refresca i no requereix ni un sol aparell elèctric per preparar-lo. Ara bé, tot i ser un plat carregat de coses positives, incomprensiblement ha anat desapareixent de les cartes dels restaurants, segurament perquè ha perdut tot el 'glamur' que va tenir en temps passats.
Encara que no ho sembli, aquesta fantasiosa combinació de fruita i embotit, de dolç i salat, de frescor i sequedat, té molta història darrere, a més de formar part d'un curiós xoc de civilitzacions. El meló va ser introduït a la península pels àrabs, que solien consumir-lo amb sal (ja conscients dels efectes d'aquesta combinació guanyadora). Per exemple, al Marroc el continuen barrejant a les amanides amb fruita seca, sèsam torrat i tota mena d'espècies i herbes. Es podria pensar que afegir pernil (el porc està prohibit per l'Islam) respondria a una fase més de les guerres medievals de 'moros i cristians', però no.
Això va ser un invent dels italians, que amb vocació innovadora el van barrejar amb 'prosciutto', salami i altres embotits.
En algun moment del segle XIX va arribar la idea a Espanya on, òbviament, es va fer una versió més ibèrica amb pernil serrà per adaptar-la al producte i els costums locals. I durant molt temps va ser digne de grans esdeveniments, de locals d'alt nivell i grans esdeveniments.
Després es va fer comú entre les classes més popular: un plat per al típic dinar familiar a l'aire lliure, als restaurants de menú turístic a primera línia de mar, als càmpings a l'ombra... I és possible que sí que encara ara sobrevisqui dins del menú de moltes llars, però en la restauració urbana –almenys al centre de les ciutats– ha anat perdent pistonada.
Potser perquè no encaixa bé amb les tendències més cosmopolites, perquè sembla massa senzill, perquè els comensals el troben poc elegant... O també perquè, com sol passar, a molts llocs s'ha menyspreat aquest plat, reduint la qualitat del pernil fins a límits insuportables. Potser no cal 'malgastar' un bon ibèric per fer un meló amb pernil, però tampoc és acceptable coronar els talls de meló amb uns talls més semblants al xiclet que a qualsevol altra cosa comestible.
Així que, entre el postureig d'uns i la picaresca d'altres, aquest plat fresc, senzill i fàcil s'ha anat convertint en un 'souvenir' del segle XX. Alguns xefs d'alta cuina han intentat recuperar-lo en receptes on es complica tot, però tampoc cal recórrer sempre a la innovació o a la tecnologia. Potser les coses perfectament senzilles no són sempre les millors, com un bany en una platja solitària o una cançó dels Beatles? Doncs això seria el meló amb pernil: un irresistible 'Here Comes the Sun' gastronòmic.
A favor del seu retorn
Quants plats deliciosos, frescos, saludables i amb un notable contrast de sabors es prepara en un minut? Doncs això.
En contra
El meló ha de sortir bo, no acogombrat, i el pernil ha de tenir un mínim de qualitat. A part d'això, a alguns els pot semblar vell i poc modern. Però potser això només siguin prejudicis...
