El castell de Balsareny observa des del segle X el pas de gent amunt i avall. Des dels antics camins de bast fins a l’autovia i també el tren, quan funcionava la línia de Guardiola de Berguedà a Manresa, la fortalesa, primer modesta i a partir del segle XIV com la coneixem ara, ha estat una guàrdia. Avui, perduda des de fa temps la vella tasca per a la qual havia estat concebuda, és un dels monuments del gòtic civil català de les comarques centrals en més bon estat de conservació.
La família Balsareny és en l’origen del castell documentat el 990 com a castrum Balciarenno. El 1009, el vicari comtal Guifred de Balsareny va decidir adquirir les quatre cases que hi ha havia a la vall i començar la nissaga expansionista que els duria a posseir propietats i drets feudals arreu del Bages, a indrets de l’Alta Segarra i a Barcelona; Bernat de Balsareny, proper a la casa comtal de Barcelona, participà en la conquesta de València, on arrelà.
A final del segle XIII seran els Peguera, procedents del Berguedà, els que convertiran el castell en el centre dels seus dominis abans d’establir-se a la ciutat de Manresa i florir en la coneguda nissaga de juristes; entre aquests: Lluís de Peguera. Pel castell hi passaran les famílies Oliver, De Martínez i finalment i fins avui els Alòs.
El castell té restes de l’antic aparell romànic en algun dels seus murs septentrionals i sembla que en la disposició del pati, però l’obra que coneixem és plenament gòtica. És de planta pentagonal coronada amb merlets i amb un pati central a tall de claustre de dos pisos on van a parar totes les dependències de la fortalesa-palau; destaca la sala del Tinell i la seva estructura d’arcs. S’accedeix al pis superior per una escala que arrenca del pati central. És notable el sistema de recollida d’aigües pluvials, que es canalitzen cap a una cisterna excavada al subsòl del castell a través de dues canonades de pedra. En els murs hi ha oberts els finestrals gòtics i en un nivell inferior les espitlleres per a la defensa; en el mur de ponent hi ha la poterna. Durant les guerres carlines, es va envoltar la fortalesa d’un mur amb dues torres; a tocar de la capella de Santa Maria poden veure encara dues troneres per a l’artilleria.
Des del turó, a 420 metres sobre el nivell del mar, es té una esplèndida vista d’un Bages que alterna els camps de conreu amb importants masses forestals. Si observem atentament, podrem veure la rompuda de boscos per guanyar terres de conreu que van fer els avantpassats pagesos. Sota el castell, el riu Llobregat obre un estret congost i la resclosa dels Manresans recull l’aigua cap a la Síquia.
