En un passat no tan llunyà, la paraula documental sonava a deures. Ni tan sols els documentals sobre esports, amb el seu invariable component èpic, escapaven d’aquesta imatge preconcebuda: la ficció sempre superaria la realitat.
En els últims anys han estat les plataformes les que han cultivat amb més èmfasi aquest mitjà, que no gènere, sobretot en forma de sèries, en sincronia i simbiosi amb l’auge del podcast com a nova narrativa periodística.
Entre les tendències més recurrents, a més del true crime i el perfil d’estrella pop, hi ha el documental esportiu. Durant la pandèmia, a falta de competicions, El último baile va ocupar les converses dels fans del bàsquet: hi havia emoció dramàtica universal en aquest relat sobre els Chicago Bulls dels noranta (no només Jordan sinó també Pippen o Rodman) i la seva lluita per fer-se amb el sisè campionat en un moment on es necessitava una renovació d’equip.
Però la demanda de documentals sobre esports segueix en alça tot i el retorn de les competicions, inclús amb públic, o l’imminent inauguració dels Jocs Olímpics de Tòquio.
Floreixen per ser, en molts casos, portes d’entrada a la intimitat dels herois.
