L’estiu que ens espera

Fa mesos que vivim pendents del cel i d’una pluja que no arriba. No sé si els passa el mateix, però em dona la sensació que es parla molt de la sequera però, en canvi, no prenem mesures contundents per pal·liar-ne els efectes i mentre no ens tanquin l’aixeta anem fent. Dia rere dia veiem imatges de pantans que fan fresa, collites que no arribaran i incendis a principi de primavera que ens alerten de l’emergència. Amb aquest panorama no ens podem permetre el luxe de fer cimeres per abordar un tema de vital importància que acabin sent un fracàs. Tots plegats hem de prendre consciència i incrementar l’estalvi d’aigua, però els governants han de deixar de banda les picabaralles polítiques, encara que vinguin eleccions, per implementar mesures reals i eficaces.

Amb l’estiu cada vegada més a la vora, la manca de pluja i la sequera que patim van encenent les alarmes, no només per l’abastament d’aigua, sinó per les conseqüències que se’n deriven, com els incendis forestals que ja ens han començat afectar i només som al mes d’abril. Quan hem vist les orelles al llop és quan han aflorat les mancances i problemàtiques que hem anat acumulant al llarg del temps com el fet que Catalunya perd un de cada quatre litres d’aigua potable pel mal estat de les canonades. I ara hem de córrer a millorar una xarxa que hem deixat envellir i malmetre i a condicionar uns boscos on hem oblidat la gestió forestal.

Sense crear alarmisme, els Bombers ja han fet un toc d’atenció per estalviar aigua perquè la situació de sequera pot restar efectivitat al cos. Aquest estiu fan front a una de les campanyes més complexes perquè hem de tenir en compte que, en el seu cas, la falta de pluja té el doble efecte d’augmentar el risc d’incendis i disminuir les reserves d’aigua que poden fer servir per apagar els focs. Les altes temperatures, el sotabosc acumulat i la sequera han encès totes les alarmes i ja hi ha dos pantans de la Catalunya Central dels quals no es pot agafar aigua per extingir incendis perquè hi ha massa poca aigua per carregar els avions. Ni la Baells, al Berguedà, ni la Llosa del Cavall, al Solsonès, estan operatius.

En un territori que ha patit l’efecte devastador dels incendis en condicions meteorològiques normals, no ens volem imaginar l’estiu que ens espera amb la situació actual. Fa anys que se’n parla, però, d’una vegada per totes s’ha de posar fil a l’agulla i administracions públiques i propietaris privats han d’invertir en polítiques forestals que contribueixin a gestionar i mantenir nets els boscos i no els converteixin en polvorins.