Igualtat o igual de ruc

Us imagineu que jo hagués dit públicament que hi ha un tipus de dona que la vida no l’ha tractada especialment bé, que ja es veu que és una friqui, una mica com una noia rata. I com que sap que ho té tot a perdre s’entrega molt, i si té un noi, es torna boja i menja molt i molt la polla de l’home per compensar-ho?

Si jo hagués publicat això, ja no seria aquí. M’haurien linxat. M’hauria hagut de fer una operació de canvi de cara, anar a viure a un altre punt del planeta i començar una nova vida sempre horroritzat per si es descobria la meva identitat, tipus trucada de Saul Goodman a Ed Galbraith, l’amo de la botiga d’aspiradores que fa de tapadora a la xarxa professional clandestina per fer-se fonedís a «Breaking Bad». La presentadora de Catalunya Ràdio Juliana Canet va dir el mateix sobre un home. S’ha disculpat després de crítiques rebudes i no crec que passi res més. «Què ha de passar?», es demanaran alguns. Altres, però, entre els quals m’hi compto, no podem deixar d’interrogar-nos sobre el motiu pel qual per a un periodista de pedra picada amb 30 anys d’experiència el fet significaria un daltabaix definitiu i per a una jove periodista no. Suposo que alguna cosa es farà per fer-ho veure, però res efectivament equiparable.

Crec que el que passa és que hi ha persones que vivim al món real i d’altres que no. Es tracta de gent que viu a les xarxes socials, físicament en una gran ciutat, té projecció pública de bon nivell i cobra un sou dels bons a la xarxa pública de comunicació catalana en la qual es dediquen a entrevistar-se entre ells, en aquest remenat d’interessos en el qual polítics i periodistes es confonen i la professió més guai és influencer o tiktoker. Sembla un bon caldo de cultiu per a la impunitat que no es practica fora d’aquests límits. Seguint el raonament dels impunes, el que jo hauria de fer és intentar entrar dintre del seu exclusiu cercle. Però no, el que toca és denunciar-lo i posar de manifest que la cosa està molt embolicada i tot el que sigui fer la bola més grossa no ens anirà bé mentre que desfer merders i clarificar és cada cop més imprescindible.

En plena cerimònia de la confusió confeccionada a base de rasers de diferent mida toca dir alt i clar que les característiques físiques de les persones no les fan més proclius a practicar sexe oral, que això de discriminar en funció de l’aspecte denota molt poc senderi, que no es pot linxar a la mínima uns i deixar passar per l’ombra bestieses d’altres, que una cosa és la igualtat i una altra que sigui igual coses que no ho són.