Visitar l’altra Manresa Desconeguda

Hi ha molts aspectes positius per elogiar, entre ells les documentades i enginyoses explicacions de l’historiador Francesc Comas, però sobretot l’interès ciutadà per conèixer l’espai que habita, que fan de les visites guiades a la Manresa desconeguda una de les incorporacions més notables i exitoses dels darrers anys al programa de la Festa Major. Enguany s’han esgotat les places per conèixer els espais històrics de l’Hospital de Sant Andreu i l’auditori de Sant Francesc a l’església del mateix nom, actualment en procés de restauració i recuperació, malgrat la incomoditat de les calorades que estem patint.

Cal conèixer la historia, d’on venim i que va succeir en uns espais que van ser protagonistes temps era temps; però com que la ciutat no la fan les pedres si no les persones, deixo anar la idea de fer alguna d’aquestes visites en indrets actuals, on hi viuen la gent i els problemes reals, també «desconeguts» per a una bona part de manresanes i manresans.

No estaria malament una passejada comentada sobre el terreny al Parc Vila Closes, amb testimonis de primera mà glosant el difícil procés de conversió reclamat pels veïns; o per les instal·lacions del banc d’aliments en hora punta, per veure quin pa hi donen o més aviat quin en necessiten. Recomanable una visita per barris que tenim deixats de la mà de la memòria com el del Xup, en el seu moment tot un referent de la lluita obrera per a les millores socials i la integració; un tomb per la vida, diürna o nocturna, en zones problemàtiques com les Escodines, trams de l’emblemàtic Passeig o el Centre Històric, per ser conscients en pròpia pell de les llums i les ombres de la inclusió social . Colpiria un recorregut comentat, explicat i detallat, pels diferents punts d’atenció dels serveis socials, per conèixer de primera mà la difícil tasca que duen a terme; o una ullada a la realitat de residencies per a la tercera edat amb final d’excursió fantasmagòric a la residència abandonada, 195 places per estrenar, al sector Concòrdia. Parlant d’emocions fortes o experiències perilloses, ho petaria una matinal a l’estació de rodalies, compartint afectacions del deplorable servei, en viu i en directe, amb els usuaris; o un tour per una desoladora selecció de voreres en mal estat. Això sí, totes les visites haurien d’advertir dels possibles efectes secundaris depressius.

Cal conèixer el passat, però també el present perquè un dia serà passat i quan facin visites guiades no seria bo recordar-lo pels errors; totes les grans ciutats compten amb una gran pel·lícula i a Manresa tenim el privilegi de tenir «Plàcido» gràcies a Luis G. Berlanga, evitem donar la raó a un dels seus protagonistes quan deia: «en aquesta terra no hi ha caritat, no n’hi ha hagut mai i mai n’hi haurà».