«El govern de Catalunya es decidirà a Catalunya, dir el contrari em sembla molt desenfocat»

Aquesta campanya ha tingut un començament inesperat pel període de reflexió que va obrir el president. Com hem d’interpretar la seva decisió?

Ha estat una qüestió estrictament personal, no ha obeït a càlculs o estratègia. En dono fe. El resultat de la reflexió és positiu perquè continua. Aquest atac tan feroç també té a veure amb les polítiques que ha aplicat en relació amb Catalunya. Que s’hagi obert aquesta reflexió col·lectiva sobre què és fer política i quins límits té, és positiu. És veritat que el gest ha estat inèdit, no és freqüent veure a un president parar i pensar, però va en sintonia amb la naturalesa política de Sánchez. Als qui el coneixem, no ens ha sorprès tant.

Aquest gest, que ha generat una certa inestabilitat, és contradictori amb com creu vostè que s’ha de gestionar la política?

No. El que motiva aquesta reflexió és un estil de fer política molt diferent, fins i tot oposat, al que jo intento practicar i reivindico. Jo defenso una política entesa com a servei públic, basada en el respecte a les institucions, als ciutadans, als procediments democràtics i, sobretot, a l’adversari. Jo em sumo a la denúncia de l’estil de fer política que denuncia Sánchez, que és entendre-la com una simple conquesta del poder, al preu que sigui, sense límits i passant per sobre de tot.

A vostè el beneficia o el perjudica electoralment?

Ningú pot saber quins efectes concrets pot tenir. M’ha afavorit o m’ha perjudicat que em citessin en el Congrés i al Senat la setmana que començava la campanya? No ho sé. En tot cas, aquells dies el que em preocupava més era ell [Sánchez].

Sánchez es declara víctima de lawfare.

És obvi que hi ha hagut guerra bruta per part del PP o, almenys, d’una part del PP, i aquesta guerra bruta s’acaba amb el Govern presidit per Sánchez, que li posa punt i final i que opta per l’únic camí acceptable en democràcia: competir d’acord amb en el marc de l’estat de dret. Es fa difícil dir que no té empatia la persona de la qual cremen ninots davant la seu del seu partit. Tothom pot tenir la seva opinió, però jo reivindico que les polítiques que ha impulsat [Sánchez] han donat resultat. Avui les coses aquí [a Catalunya] estan millor que abans.

Com ha de ser aquesta «regeneració democràtica»?

És un procés que ja existia, però que pren una dimensió diferent. Seria bo que fora fruit d’una reflexió col·lectiva i d’un acord amb alguns sectors. El més important és que hi hagi la conscienciació social que hi ha límits en política. El que passa amb el CGPJ és conseqüència d’una formació política: quan el penal és a favor seu, el xuta; però si el penal li va en contra, agafa la pilota i se’n va. Això és una falta molt gran de respecte a les institucions, una instrumentalització d’una institució en benefici d’una opció política.

Cal forçar la renovació del CGPJ sense el PP?

Vull ser molt prudent. Cal veure el resultat de la negociació amb participació de la UE.

A quins electors es dirigirà aquesta setmana de campanya?

Tota la prudència del món. Hi ha una tercera part dels votants que no ha decidit el seu vot. Shimon Peres, exprimer ministre d’Israel, compara les enquestes amb un perfum: l’olor és bona, però empassar-el és perillós. Hi ha un gruix majoritari que vol obrir una nova etapa i centrar les energies en sequera, educació, habitatge, infraestructures, seguretat… perquè Catalunya prengui impuls, recuperi el lideratge econòmic, i es deixi de posar l’accent de manera obsessiva en el que ens divideix i ens acaba separant. Veig aquesta pulsió, i jo aspiro a fer-ho.

Per a fer-ho, és tan important un bon resultat com que no hi hagi majoria independentista?

Després de 10 anys amb majories d’aquest tipus [independentistes] i veient quin és el balanç final, penso que ens aniria bé una orientació diferent. A ERC i Junts no els anirà mal estar un temps en l’oposició, ni a Catalunya. Això és la democràcia, l’alternança. I crec que ja n’hem tingut suficient.

Està disposat a governar en solitari amb aliances puntuals?

Jo presentaré la meva candidatura per a ser investit president de la Generalitat i he preguntat a la resta de formacions polítiques si bloquejaran o no. M’he compromès a no conversar amb els discursos d’odi de Vox i de [Sílvia] Orriols. Ens convé un Govern estable, pot ser un govern en minoria amb suports parlamentaris o un que tingui majoria. No descarto res.

Es presentarà a la investidura tingui les conseqüències que tingui per a la governabilitat d’Espanya? En l’esfera madrilenya es diu que farà el que convingui a Sánchez.

El Govern de Catalunya es decidirà a Catalunya. La presidència serà decidida per 135 diputats que seran triats pels ciutadans de Catalunya. Aquesta qüestió que diu em sembla molt desenfocada, molt poc respectuosa amb la realitat institucional de Catalunya i, si m’ho permet, molt poc catalana i catalanista.

És possible un Govern fort i estable amb Junts tenint a Puigdemont de candidat?

Ells s’han autoexclòs. I el plantejament de Junts és continuar amb aquesta dècada perduda. I això és incompatible amb el meu plantejament polític d’obrir una nova etapa. Això no vol dir que no pugui parlar amb ells per a determinats acords puntuals, però per a un Govern som incompatibles.

És viable pensar en una majoria PSC, ERC i Comuns?

Ho haurem de veure a partir del 13 de maig. El pas del temps ha fet una mica més de justícia a la tasca que es va fer durant els governs [Pasqual] Maragall i [José] Montilla, sobretot si es compara amb el que ha vingut després.

Parla d’un Govern transversal, té ja els noms i no són tots del PSC?

He dit que faré un Govern amb partits, però no de partits. I serà transversal.

Quines són les tres primeres coses que farà si aconsegueix ser president?

Un decret d’emergència òmnibus per a agilitzar totes les infraestructures per a lluitar contra la sequera i executar inversions importants en matèria de reg agrícola. També el nomenament d’un comissionat de l’autogovern amb l’encàrrec de fer una auditoria de serveis públics. I la creació d’una comissaria general de la dona per a tenir una mirada integral sobre la violència masclista.

S’haurien de relaxar les restriccions per sequera amb les pluges d’aquests dies?

En aquesta qüestió he estat sempre molt prudent i he donat suport a les mesures del Govern. Sí he estat crític quan s’ha volgut culpabilitzar als ajuntaments o quan s’ha pensat que la sequera havia de comportar un decreixement econòmic. No faré campanya amb això, toca decidir-ho al Govern.

El PSC avalarà el decret sobre els lloguers de temporada?

Ho estem estudiant, però em sembla bastant inapropiat prendre mesures d’aquest tipus en plena campanya electoral quan has estat 10 anys governant.

El seu programa electoral defensa que cal reforçar l’anglès a l’escola. I què cal fer amb el català?

Des de quan aprendre una tercera llengua va en contra del català? És un enriquiment. A més, el primer que han de respondre [Pere] Aragonès, [Carles] Puigdemont, [Quim] Torra i [Artur] Mas és què han fet per a evitar el retrocés de l’ús del català. Per a nosaltres, la promoció del català ha de dependre de Presidència, per a donar-li un caràcter més transversal. I amb això no vull dir que la consellera Natàlia Garriga [d’ERC] no hagi fet una bona feina. Tot el contrari.

Quines dificultats preveu per a pactar el nou finançament que defensa?

Cap acord de finançament és senzill i immediat. Gestionem el que tenim. Desenvolupem l’Estatut, les previsions sobre finançament del qual han passat el filtre del Constitucional i recullen la creació d’un consorci tributari paritari dins de la Hisenda catalana. Això pot agradar més o menys, però és llei i ha de complir-se. No serà fàcil, però ha de crear-se i pot acabar recaptant tots els impostos a Catalunya. També cal acabar amb la competència fiscal, jo no estic d’acord que siguem els tercers a aportar i els catorzens en el repartiment. Cal corregir-ho.

La falta d’acord sobre algunes inversions, com l’ampliació de l’aeroport del Prat, ha repercutit en aquest desequilibri entre el que aporta i el que rep?

Sí. No s’havia vist mai que el president de la Generalitat treballés perquè no arribin diners per a l’aeroport o que estiguem 30 anys per a decidir el traçat del quart cinturó. No comparteixo el fet de contraposar la construcció de noves infraestructures al respecte al medi ambient, és un plantejament equivocat, es pot fer amb criteris mediambientals rigorosos. Cal tenir el coratge de decidir, no pot ser que es pari per una pancarta.

Els independentistes asseguren que igual que va dir ‘no’ als indults i l’amnistia, i van acabar passant, aconseguiran el referèndum. Què els respon?

Que no, perquè divideix. Crec, honestament, que la societat catalana no està en aquesta posició. La gent està perquè tornem a ser econòmicament potents i no pel referèndum.

Vostè ha esquivat el cos a cos amb altres candidats, però... Això va de passar pàgina o de restitució?

Va d’obrir una nova etapa. Hi ha dos camins: continuar com fins ara, amb el bloqueig i la confrontació, o amb diàleg, pacte i col·laboració. El primer camí és la paràlisi, i d’això ja n’hem tingut suficient.