El nom no fa la cosa

La vella guàrdia socialista ha sortit en tromba contra la possible amnistia a independentistes catalans, fent costat al PP i atribuint tots els mals de l’Estat als acords que Pedro Sánchez i els seus col·laboradors puguin arribar amb els que van gosar convocar un referèndum.

Després de Felipe González i Alfonso Guerra han saltat a la palestra vells militants socialistes com Juan Carlos Rodríguez Ibarra i José Luis Corcuera –que, per cert, no milita en el PSOE des del 2017–, i amb les seves declaracions no han fet res més que demostrar que el seu temps ha passat. Corcuera, el ministre de la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com la de «la patada en la puerta» i que va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, va dir que aprovar una llei d’amnistia seria acceptar que els que tenen un comportament indigne d’un demòcrata tractin de donar lliçons de democràcia, referint-se als independentistes. Mentre que Rodríguez Ibarra, expresident de la Junta d’Extremadura, va comparar l’amnistia amb la mesura de gràcia a un violador, perquè, segons ell, els independentistes catalans van violar la Constitució i ell mateix es va sentir violat. A aquesta gent els traspua nacionalisme espanyol per tots els porus de la pell i no poden reprimir declaracions que avergonyeixen els qui ara dirigeixen el PSOE i el PSC i, en alguns casos, les dones del seu partit.

Però els vells socialistes no s’haurien de preocupar perquè el nom no fa la cosa i segurament la llei que pactaran per la investidura no es dirà d’amnistia, sinó que se’n podrà dir de «reencuentro» o de concòrdia, que és el que volen els que de debò creuen en la democràcia.