La difícil tele privada en català

Xavier Domènech

Xavier Domènech

De tots els intents de fer ràdio i televisió privada generalista en català només un ha tingut veritable èxit. Es tracta de RAC1, l’emissora de ràdio del grup Godó, que fa uns quants anys va aprofitar una etapa de desgavell a Catalunya Ràdio per arrabassar-li el lideratge. Altres provatures, i n’hi ha hagut unes quantes en quatre dècades, han alçat poc el vol o han acabat com el rosari de l’aurora. Això, pel que fa a la ràdio; la televisió no ha tingut ni un sol cas guanyador, i la fosa a negre de 8tv, aquesta setmana, no és altra cosa que el darrer capítol de la sèrie.

És que la llengua catalana només pot situar una televisió a la part alta del rànquing d’audiències? Els mesuradors certifiquen que TV3 és líder a Catalunya: en aquest mes d’octubre assoleix la xifra del 13,9%, més alta que la de qualsevol altra cadena. Però el conjunt de les diferents emissores de la Corporació (TV3, SX3, 3/24, E3) suma un total del 17,3% dels televidents, mentre que l’agregat de les tres primeres en castellà (Antena3, TVE-1 i Tele5) frega el 25%, i afegint-hi totes les altres opcions en aquest idioma veurem que tripliquen el consum en català. La televisió de la Generalitat lidera els audímetres perquè és l’única en la nostra llengua, però si els hagués de compartir amb un competidor ambiciós no és gens segur que l’increment del total impedís que totes dues caiguessin posicions en el rànquing i cedissin el lideratge a una de les que pensen i parlen des de Madrid.

8tv procedia de l’evolució (o degradació) de l’aposta televisiva del Grup Godó. Se la va treure del damunt quan es va cansar de perdre-hi diners i la va comprar un empresari que havia fracassat en altres provatures televisives. Ara la llicència d’emissió queda vacant i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha de decidir què en fa. Hauria de servir per posar en marxa d’una vegada la gran tele privada catalana, la reina del mercat en un país que presumeix d’emprenedors i de societat civil, però el que s’ha vist fins ara en fa desconfiar.