Adolescents i xarxes: perill

Una de les respostes més desconcertants, delirants i decebedores que pot rebre un periodista quan demana a una persona jove com s’informa és: «Per YouTube». És com que algú li digui a un sabater que la millor manera d’arreglar una sola de la sabata que s’ha desenganxat és grapant-la en lloc d’enganxar-la o canviar-la, o a un professional de la costura que el millor sistema per escurçar el camal d’uns pantalons que li van llargs és tallant-lo amb unes tisores en comptes de fer-hi una vora. És veure un documental del Serengeti i assegurar que hem anat de safari. Les xarxes socials poden servir per a moltes coses, però no per informar-se. De fet, el que fan en molts casos és més aviat el contrari. Desinformen i distorsionen la realitat fins a límits perillosos. Aquesta setmana l’Ajuntament de Manresa ha presentat un recurs didàctic que repartirà entre els instituts de Manresa, una bossa amb dinàmiques, jocs, propostes de lectures, de pel·lícules i de sèries, entre d’altres, per contrarestar la pressió estètica que exerceixen les xarxes en els adolescents i joves. Lligat a aquesta iniciativa que ara s’estrena, l’institut Pius Font i Quer de la ciutat ha realitzat una experiència pilot amb els alumnes de tercer d’ESO consistent a fer una sèrie de vídeos d’un minut de durada on els estudiants reflexionen sobre temes com la bellesa i l’autoestima, la grassofòbia, ser guapo, o el consum de les xarxes socials, des d’on contínuament els arriben missatges de com han de ser i com no han de ser per triomfar o per entrar dins dels cànons de bellesa que ho peten més. Ben mirat, no és res nou. Si abans aquests cànons els fixaven les revistes de moda, ara ho fan alguns instagramers i influencers. La diferència és que els inputs que reben ara són constants, molt més agressius i privats. Aquell noi o noia (o infant) pot passar-se hores a l’habitació escoltant com algú li diu que la seva aparença no és l’adequada, matxacant-lo i generant-li inseguretats que, depenent de la persona, poden derivar en un trastorn alimentari que, malgrat els avenços que s’han fet en aquest tema a l’hora de tractar-ho, poden destrossar-li la vida. Ja no parlem d’informació, parlem de salut. L’eina que l’Ajuntament repartirà als instituts i que es podrà agafar en préstec a l’Oficina Jove del Bages és un petit (molt petit) pas endavant, però qui realment ha de fer aquesta feina són les famílies. Davant la possibilitat que un adolescent faci més cas d’una instagramer a l’hora de decidir com s’alimenta o no s’alimenta que de la seva família, la resposta de la persona jove dient que s’informa a YouTube queda en una anècdota que quan es faci gran fins i tot a ell li farà riure, o pena.