L’Església no pot ser neutral

En la situació política actual, i amb el rerefons d’una possible amnistia, l’Església ha d’actuar sempre d’una manera apartidista, però no neutral. Només així estarà al costat dels pobres i dels marginats i a favor de la pau, per denunciar la injustícia i l’opressió dels poderosos, que sempre s’aprofiten dels desvalguts. Així ho va fer Jesús, que va ser anomenat amic de publicans i de prostitutes, però mai no va ser amic d’Herodes i de Pilat. I és que Jesús no es va mantenir mai neutral.

El bisbe Desmond Tutu deia: «Si ets neutral en situacions d’injustícia, és que has escollit el bàndol opressor». I també: «El Jesús que jo adoro és un Jesucrist que va estar sempre al costat dels qui eren tractats amb injustícia i va tindre problemes degut, precisament, a això».

Amb la valentia dels profetes, l’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, ha demanat «diàleg, reconciliació i mesures de gràcia per poder refer el país». L’arquebisbe Joan Enric ha demanat «pregar per la pau i la reconciliació i ser persones magnànimes que saben perdonar i oblidar, donant una segona oportunitat als altres, sense prejutjar-los, construint pau i germanor a la família, a casa, amb els veïns, al poble». I per això ens recordava que «fa dos anys, amb motiu dels indults, els bisbes de Catalunya també, van demanar diàleg, reconciliació i mesures de gràcia per poder refer el país».

I és que el bisbe i secretari de la Conferència Episcopal Espanyola, a una pregunta d’un periodista, afirmà que no es donaven les circumstàncies per a una possible amnistia.

Per això set entitats cristianes catalanes han considerat greu «que el portaveu de la CEE es permetés donar una opinió personal sobre una possible amnistia, contradient les declaracions dels bisbes de Catalunya, exposades unànimement l’any 2021, davant el context social i polític a Catalunya».

Dissortadament, molt sovint es veu una clara connivència de la jerarquia espanyola amb els partits dels Srs. Feijóo i Abascal, com ho denunciava el Sr. Javier Madrazo fa uns dies a Barcelona. Una connivència que, afortunadament, no es dóna a l’Església catalana, més plural.

L’Església, perquè no pot ser neutral, ha de denunciar amb valentia les injustícies i les violacions dels Drets Humans. L’exemple de tot això el tenim en el papa Francesc, que el 5 de juliol de 2014, deia: «Déu no és neutral, està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides». Per això l’Església ha de ser la veu dels qui no tenen veu, per defendre els drets i la dignitat dels més vulnerables de la nostra societat, tot denunciant l’abús de poder d’aquells que trepitgen els pobres i són incapaços d’atorgar mesures de gràcia, com demana l’arquebisbe Joan Enric.

Al nostre món ens falten persones valentes i agosarades com l’arquebisbe d’Urgell i com el papa Francesc, que porten al cor el desig de pau, que propugnen mesures de gràcia i que mantenen ferm el seu compromís amb la justícia.