Error de planificació estratègica

El mes d’octubre passat, el Govern de la Generalitat va adjudicar a l’empresa Ayesa la redacció del projecte d’ampliació de la línia de Ferrocarrils Catalans a Manresa i la construcció d’una nova estació soterrada a la plaça d’Espanya, amb el nom de Pere III. Aquest estudi de compensació implica el soterrament de la línia des de Manresa Alta fins la plaça d’Espanya, uns 900 metres de via que suposaran l’enderroc de Manresa-Baixador al Primer de Maig. En resum, es pretén allargar en 262 metres més la via amb la nova estació. Té algun sentit, tot plegat? D’altra banda, cal recordar que el 2008 la Generalitat va fer uns estudis de pre-viabilitat sobre el trajecte de diversos ferrocarrils amb la possibilitat de rehabilitar-los, entre els quals hi havia els de Súria i Sallent. Amb la crisi, aquests estudis van quedar enterrats. Fa mig any, la Promoció del Transport Públic (PTP) va influir per tal de desenterrar-los, per demostrar-ne la viabilitat. Diversos socis van passar els estudis a una consultora que va crear una comissió de seguiment amb representants de l’administració contractant per fer propostes i troballes. Ara estant a punt d’acabar la feina, on queda clara la necessitat de fer un tren tram per reactivar les línies de Súria i Sallent, tot i que en termes de viatgers tingui poca expectativa, seria tram per Manresa i negaria el projecte de soterrament. El 1919 es va formar la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans, que el 1920 emprenia les obres d’un nou tram de via estreta entre Manresa i Martorell. Actualment, on té el negoci és des de Martorell a Barcelona, per això l’augment de freqüències i la necessitat de transbord entre Igualada i Manresa. A canvi, Ricard Font quan era president dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, va oferir el caramel als dos alcaldes. En opinió d’un dels socis de la PTP i extècnic municipal, «l’invent de baixar de Manresa Alta a Correus és la subnormalitat aguda d’un alcalde agenollat, amb la ineptitud de no tenir un projecte propi.» Des de l’alcaldia es diu que el soterrament relligarà millor els barris de la ciutat, eliminant la barrera que crea el tren a Camps i Fabrés i connectarà millor el trànsit des de les Bases de Manresa fins el Passeig, promesa incomplerta des que es van fer les sortides de l’eix transversal cap el centre de la ciutat, amb la ridícula connexió de la Font del Gat amb l’Onze de Setembre. La idea també és fer arribar directament el carrer Carrasco i Formiguera a la carretera de Santpedor, una altra reivindicació pendent. Però, alguns científics critiquen l’obra de compensació amb contundència. El geòleg Josep M. Mata Perelló que al seu dia va considerar aquest projecte un immens error, es ratifica en la seva valoració professional: «Amb els antecedents que té l’Ajuntament de Manresa d’obres mal fetes, la nova infraestructura significa un cost innecessari i geològicament haurien de fer un estudi molt acurat del subsol, perquè ja es van agafar els dits quan van fer l’aparcament sota la Seu, que ens va costar a tots els ciutadans una barbaritat.» A vegades els estudis són molt superficials, sobretot arran que «el col·legi de geòlegs no ha vigilat per la professió, en començar a baixar els preus. Si l’obra és innecessària, penso que hi ha d’haver algú entremig que cobra: fer un túnel al mig de la ciutat per allargar el tren a 292 metres d’on arriba ara fa de molt malpensar. Perquè serveix? És del tot una obra innecessària i sospitosa».