En record de Maria Marimon, de la fonda d’Igualada

La basílica de Santa Maria va omplir-se d’amics, veïns i familiars per donar l’últim adeu a Maria Marimon, històrica treballadora dels Jutjats d’Igualada i ànima de l’estimada Fonda Maria de la Rambla que malauradament ens ha deixat aquesta tardor als noranta-quatre anys.

Filla d’en Salvador Marimon i l’Angeleta Carol, i única noia de cinc germans, Maria Marimon Carol (Igualada, 1929-2023) va estudiar a les escoles de l’Ateneu, a les Escolàpies i a la Divina Pastora. Tenint en compte el tràfec propi d’un hostal, passava els períodes de vacances a Moià, a casa d’una padrina. Ben aviat va aprovar les oposicions a secretària dels jutjats d’Igualada, on s’estaria durant quaranta-cinc anys, deu més dels necessaris, perquè, com reconeixia en una entrevista de Carmel·la Planell a la Revista d’Igualada, li agradava tant la feina que no volia jubilar-se.

Durant molts anys Marimon va ser l’única dona a les oficines del jutjat d’Igualada i, pel fet de ser la màxima responsable del Registre Civil, estava al dia de tots els batejos, matrimonis i defuncions de la ciutat i del conjunt de l’Anoia, fet que li va merèixer la Creu de Sant Raimon de Penyafort, amb la qual fou distingida el 1990 pel conseller de Justícia Agustí Bassols.

A més d’aquesta llarga trajectòria professional, i de la seva participació a l’Agrupació Fotogràfica, la vida de la Maria Marimon és també i sobretot una vida familiar, a partir del seu matrimoni amb Josep Vilanova Lluch (Igualada, 1923-2016). Especialitzat en aparadorisme i interiors, moltes cases i establiments de la Catalunya central han dut el seu segell, a més del saló de plens del consistori igualadí, el teatre del Cercle Mercantil i la façana esgrafiada de Cal Roure, a la plaça de l’Ajuntament.

Com esmentava Josep Alert en un article a la Revista d’Igualada, era el pòsit de la cultura humanista el que definia la personalitat polifacètica de Vilanova. L’any 2016 els Premis Ciutat d’Igualada van reconèixer pòstumament la contribució feta a la cultura igualadina.

Serà precisament Josep Vilanova qui idearà l’estil dels nous espais sorgits de l’ampliació d’un Hotel Amèrica que a la dècada de 1960 es trobava en ple auge. Per a aquest propòsit, el decorador Vilanova va encarregar al cubista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) una composició paisatgista d’Igualada per presidir el saló de banquets, i que esdevindrà una de les obres emblemàtiques «del pintor que cremava els seus quadres» tal com es recull en un estudi acabat de publicar a Miscellanea Aqualatensia. L’amistat entre el matrimoni i l’artista va protagonitzar, l’any 2021, una mostra commemorativa a la sala d’exposicions de la plaça de la Creu.

Sempre recordarem que als seus més de noranta anys ens oferia una panoràmica vital plena de vivències memorables i projectes de futur, que esdevenia un veritable passeig sentimental per la Igualada que sempre havia estimat.