Joc de promeses, joc de mentides

Un dels efectes més destructius per a la política és la de fer promeses amb l’ànim d’enganyar i no complir. Cal distingir promeses que no s’han pogut complir, per motius explicables i contrastables, de promeses fetes amb propòsits electorals, sabedors que no s’estava en condicions de dur-les a terme. És a dir, engany, conscient i descarat.

Dels meus temps de diputat encara hi ha un bon nombre de projectes per executar. Passen els anys, passen els consellers, passen els presidents, i res es mou. Van ser enganys, purs i durs. El més punyent és el del desdoblament de la C-16, entre Berga i Bagà. Però n’hi ha molts altres que ja han superat els dotze anys des que es van aprovar en el Parlament de Catalunya, o mitjançant acords en consells comarcals i /o ajuntaments.

Avui, parlo només de les promeses entre institucions, no entro en moltes altres promeses fetes a la societat civil, en les seves múltiples representacions. N’enumero algunes: ajudes a entitats socials, culturals, cíviques, esportives, etc. O inversions en patrimoni històric, cultural, social, etc.

Porto aquest tema a la palestra a la vista de l’inici d’una nova etapa de promeses, fetes de cara a la galeria. És previst convocar eleccions al Parlament de Catalunya, per a finals de l’any vinent, o com a màxim, principis del 2025, que és quan toca obligatòriament. Sigui una data o una altra, som a un any de la seva celebració.

Si algú mira l’obra de govern executada, veurà que és francament molt, molt reduïda, però és que distrets per tota mena d’altres coses, el país ha anat perdent posicions en tot allò que l’havia distingit. Som a la cua en energies renovables, estem en molt mala posició en la lluita contra la sequera, i som a la cua en l’àmbit educatiu, segons l’informe PISA. I no solament això, hi ha motius per pensar en perdre la Fórmula 1 a favor de Madrid, i no cal recordar que vam deixar perdre la celebració dels Jocs d’Hivern 2030.

Podríem allargar la llista, però només aquesta enumeració ja és prou reveladora de la manca d’acció i efectivitat del Govern. Contra aquesta situació només s’hi pot anar amb canvis substancials en les prioritats i l’efectivitat. Per què no es fa? Per incapacitat i manca d’efectius capacitats. Tenim un govern feble, perquè ho són els membres que el componen. I són els càrrecs mediocres els que s’atreveixen a prometre, encara que sàpiguen que no podran complir.

És tirar la pilota endavant, i que sigui el que Déu vulgui. Es formulen promeses per sortir del pas, sabedors que quan algú les reclami, ells ja no hi seran. Una mostra clara d’inconsciència i mediocritat. Per això tenim tantes promeses incomplertes, perquè qui ve al darrere no se sent concernit per promeses que no tenien cap garantia al darrere. Les poden congelar o simplement anul·lar, perquè no han donat lloc a cap efecte legal. Tinguem-ho molt en compte, perquè comencen a sortir-ne per tot arreu.