Dos jutges i una amnistia

L’independentisme creu que els jutges Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre volen impedir que la llei d’amnistia permeti la tornada en llibertat de Carles Puigdemont a Catalunya, però si això fos cert, hauríem de resoldre que tots dos fan el contrari del que convé al seu objectiu. Més aviat es dediquen a ensenyar les cartes amb la partida oberta, i això permet als adversaris modificar la posició per millorar-ne la defensa.

Hem vist que el projecte de llei, en algun moment de la complexa negociació, va excloure del perdó determinats casos de terrorisme, i que García-Castellón va orientar la instrucció cap a inculpar Tsunami Democràtic per aquest delicte, mentre apuntava a Carles Puigdemont i a Marta Rovira com a líders a distància. Com ha reaccionat l’independentisme davant aquest fet? Doncs impulsant modificacions a la llei perquè tapessin el forat.

Al seu torn, Joaquín Aguirre assenyala justament ara que Puigdemont va negociar l’ajuda de la Rússia de Putin a l’objectiu de trencar Espanya, fet que constituiria un delicte d’alta traïció, explícitament exclòs dels beneficis en el projecte de llei. Com respon Junts? Pressionant el PSOE per obstruir amb noves esmenes aquesta possible via d’aigua.

Si el propòsit de tots dos jutges fos acorralar el de Waterloo i presentar-li el dilema de l’exili permanent o la presó si torna, hagués estat més efectiu esperar que la llei fos aprovada amb les excepcions comentades i aprofitar-les tot seguit per imputar-li delictes no amnistiables. En avançar-se, afavoreix la reacció preventiva.

Hem de suposar que tots dos magistrats son intel·ligents. Llavors, o bé la tasca d’instrucció es mou realment al marge del calendari polític, o bé, si existeix una intencionalitat política, és una altra. Quina? Ves a saber. El cert, el fet palmari, és que discutir la inclusió del terrorisme i la traïció dins l’amnistia provoca un notable escàndol i desgasta el PSOE entre la població espanyola i una part important de la catalana.