No toqueu els pebrots al pagès

El saben aquell que diu que hi ha un pagès treballant amb el bestiar a la seva granja? S’hi acosta un home que s’identifica com a funcionari del ministeri i li pregunta quin menjar dona als animals. El pagès respon que «ui, els porcs mengen de tot, els dono qualsevol cosa que tinguem a la finca». El funcionari li etziba que això és maltractament animal i li posa una multa de deu mil euros. Dies després, un altre inspector li fa la mateixa pregunta. Aquest cop, el pagès respon que «ah, doncs avui els hem fet unes croquetes de primer i un salmó al forn de segon». El funcionari li retreu que això és malbaratar recursos que necessiten els nens que passen gana i li casca deu mil euros més. Al cap d’una setmana, un altre inspector. Aquest cop, el pagès li diu «doncs miri, els dono deu euros a cada un i que es comprin el que vulguin». El trobo molt bo i el recordava ahir sentint els pagesos explicant perquè han col·lapsat el país. És evident que les raons del seu malestar són diverses, però em sembla que el que realment els revolta, els indigna i els empeny a treure el tractor no és la dificultat d’exercir un ofici tan exigent com el seu en aquest món advers de 2024; jo diria que la gota que fa vessar el got de la mala llet és que els torturin amb normes infinites, que els facin competir lligats de mans i peus, que no puguin moure ni una fullola sense demanar permís a Urbanisme, que els imposin tràmits absurds que detesten, i que, a més, els obliguin a barallar-se amb la tecnologia per tal que ells mateixos facin la feina que haurien de fer els funcionaris que se suposa que els haurien d’ajudar. Els pagesos estan disposats a lluitar el que faci falta, però estan farts que els toquin els pebrots.