Opinió

Entre joc i joc, un llibre

En el marc de les Jornades d’Educació UManresa, celebrades ahir amb la participació de ponents tan expertes en la didàctica de la literatura infantil i juvenil com Teresa Duran, Marta Luna i Maite Carranza, es fa inevitable recordar també Aurora Díaz-Plaja, una de les figures cabdals en la promoció de la lectura en el nostre país, sobretot entre els infants. Formada a l’Escola de Bibliotecàries durant la República, amb vint anys va estrenar-se com a bibliotecària a Sallent, d’on va passar a Palma i més endavant a Canet de Mar. Quan durant la guerra fou creat el Servei de Biblioteques del Front, a Díaz-Plajà li va faltar temps per afegir-se al bibliobús que subministrava lectures als soldats de la rereguarda, als ferits i als refugiats. Acabada la guerra, fins a l’any 1962 no va poder reincorporar-se a la seva feina de bibliotecària, ja que fins aleshores la llei impossibilitava que les dones casades treballessin a l’administració. Entretant, havia començat a fer de periodista i crítica literària, tot combinant la feina al diari amb la seva vocació de bibliotecària en una petita biblioteca del Port. A partir dels anys seixanta i fins a la seva mort, el 2003, Díaz-Plaja va desplegar un activisme encara més intens com a bibliotecària abanderada de les biblioteques instal·lades en parcs i jardins (d’aquí el seu conte Entre joc i joc, un llibre) i les biblioteques escolars; com a col·laboradora en nombroses publicacions i programes de televisió infantils i juvenils; com a autora de contes, obres de teatre, adaptacions i traduccions, guies de lectura. Als darrers anys va viure retirada a l’Hotel Titus de Caldetes, on va crear la primera biblioteca hotelera de la costa, amb un fons de més de vuit mil volums. És en record d’aquesta dona excepcional que l’AELC va instaurar un guardó que premia el millor estudi sobre literatura infantil i juvenil, el qual fou concedit fa uns anys a l’enyorat Josep Maria Aloy pel seu blog Mascaró de Proa, ben a punt d’iniciar una nova singladura.