Eleccions, atemptats i amnistia

La principal notícia política d’aquests dies –i de les darreres setmanes– ha estat la decisió del President de la Generalitat Pere Aragonès d’avançar les eleccions catalanes i convocar-les per d’aquí a menys de dos mesos: concretament el diumenge, 12 de maig. Una convocatòria tan propera ha comportat un altre anunci ben destacat, tot i que encara podria topar amb dificultats: el fet que Junts pugui presentar com a cap de llista l’expresident Carles Puigdemont. Tot plegat sotragaria ben fort no només la política catalana sinó també la de l’Estat. Una vegada més es poden esperar tota mena de reaccions contràries per part dels partits de la dreta i de l’extrema dreta espanyola en la seva oposició absoluta i ben poc democràtica a l’independentisme català i als capdavanters dels esdeveniments que van tenir lloc l’octubre de 2017. I no seria gens estrany tampoc que la campanya per impedir la presentació de Puigdemont a les eleccions del 12 de maig comptés amb el suport d’organismes judicials que intentessin barrar-li el pas, esgrimint qüestions legals o jurídiques. Si això és produïa, tant si la nostra opció personal fos votar o no l’expresident català, l’única actitud realment democràtica seria donar suport incondicional a la seva presentació. I que només els vots siguin els que lliurement en decideixin el resultat.

Dilluns d’aquesta setmana va fer 20 anys de l’11 de març de 2004, el dia en què van tenir lloc uns atemptats simultanis a quatre trens de rodalies de Madrid que van causar gairebé 200 morts. A partir d’aquell moment va començar una polèmica, que encara no ha acabat del tot, respecte de qui van ser els promotors i autors d’aquella massacre. El cap del govern espanyol en aquell moment era José Maria Aznar que d’immediat va assenyalar amb tota rotunditat un únic culpable: «havia estat la banda terrorista ETA». I ell mateix va parlar personalment amb molts directors de periòdics, assegurant-los que ETA era responsable dels atemptats. Evidentment, era l’autoria que més convenia a un cap de govern del tot enfrontat amb l’independentisme basc i va mantenir aquesta acusació fins i tot quan indicis molt concrets van demostrar que els atemptats havien estat perpetrats per una cèl·lula jihadista vinculada a l’organització Al-Qaeda. Encara avui Aznar no ha rectificat i aquests dies ha continuat insistint en la culpabilitat d’ETA. En resum: va existir una inacceptable manipulació política en la informació publicada sobre uns fets molt greus i un dels seus màxims responsables encara no ho ha volgut reconèixer.

Cal esmentar un altre esdeveniment polític notable de la setmana setmana: l’aprovació al Congrés de Diputats de la llei d’amnistia per una diferència de vots mínima: 178 a favor i 172 en contra. Però de fet encara no està aprovada del tot. Ara s’haurà de presentar al Senat i com que el PP hi té majoria absoluta no l’aprovarà i podrà retenir-la durant dos mesos fins a retornar-la al Congrés, on serà aprovada de nou, llavors de forma definitiva. O sigui que pot ser vigent quan se celebrin les eleccions catalanes del 12 de maig. Però serà realment així? Es poden presentar recursos d’inconstitucionalitat contra la llei i paralitzar-ne la vigència? Sembla que teòricament és possible però de moment ni PP ni Vox han anunciat que tinguin la intenció de fer-ho. En sentirem a parlar aviat?