Des de la seva creació, el principal centre hospitalari de referència per als assegurats d'Assistència Sanitària disposa d'una Unitat de Cures Intensives (UCI) de portes obertes que, com la resta de serveis de l'Hospital de Barcelona, aplica els principis bàsics d'humanització del tracte al pacient. Inaugurat l'any 1989, la direcció i tots els equips assistencials s'involucren, flexibilitzen i connecten amb les necessitats dels pacients i les seves famílies. Com a norma fonamental, la vocació sanitària i la proximitat passen al davant de la tecnificació de la medicina.

En tot l'àmbit europeu, experiències com aquesta han demostrat que millorar l'entorn hospitalari influeix positivament en la millora dels pacients, sobretot si són menors, i serveixen per invertir algunes tendències esteses en les últimes dècades i agilitzar el canvi de paradigma.

La humanització intenta fer efectiva l'empatia i recuperar el tracte humà, el respecte i la confiança, que és el que també busca el pacient, a més de la competència i rapidesa en l'atenció sanitària. De fet, el primer acte d'un tractament és donar la mà al pacient. Amb mesures concretes com implantar equips d'acompanyament a la família en casos complexos, l'obertura de l'UCI amb horaris flexibles, la informació freqüent als ingressats d'Urgències o un disseny amable i acollidor dels espais, alguns centres de referència es fixen en les pràctiques i coneixement de l'Hospital de Barcelona.

Una UCI oberta les 24 hores

L'UCI de l'Hospital de Barcelona és un clar exemple de portes obertes: funciona amb un règim de visites obert i permet l'accés de 2 o 3 acompanyants per a cada persona ingressada. Excepte durant la curta franja horària -habitualment de 2/4 de 8 de 2/4 d'11 del matí- en què es realitzen la higiene personal i de les instal·lacions, les proves analítiques o les radiografies, la família i altres persones properes als pacients hi tenen accés lliure.

Els estudis demostren que un entorn d'aquestes característiques redueix l'ansietat i les complicacions habituals, com el deliri, directament lligades a l'índex de mortalitat. La disponibilitat de televisió, música i servei d'Internet és una manera d'evitar la «desconnexió» de la vida diària, i la implicació dels familiars en les cures al malalt i l'habitació per a l'acompanyant del pacient faciliten l'enfortiment dels llaços emocionals i el benestar.

Humanització lligada a qualitat

La infermeria és un agent clau en aquest procés per garantir la humanització de l'atenció sanitària, per aquesta raó la direcció de Cures Assistencials de l'Hospital de Barcelona posa l'accent en la formació continuada dels professionals.

Són constants les sessions sobre el tracte de la intimitat i de l'autonomia del pacient hospitalitzat, la comunicació entre el malalt i el professional sanitari i altres aspectes afectius. I també el PAPPA -programa d'atenció domiciliària a malalts crònics d'Assistència Sanitària- és un clar exemple del valor de la infermeria com a garant d'aquesta interacció entre professional de la salut i pacient.