La insuficiència de convergència és una de les causes més freqüents de desconfort visual. És un problema comú que fa que els ulls tinguin dificultat per treballar conjuntament quan haurien de mantenir la mirada en un punt pròxim. Aquest trastorn provoca que els ulls tendeixin a desviar-se cap enfora en comptes d'estar alineats, i això crea visió borrosa o doble.

Es tracta d'una disfunció no estràbica de la visió, que pot passar desapercebuda i repercutir en el rendiment i desenvolupament laboral, escolar i professional; per això, detectar-la pels professionals de la salut visual i tractar-la és important. Si ens basem en informes i articles científics recents, es planteja una incidència entre el 2,25% i el 6,3% entre els infants i joves.

Símptomes

Els símptomes poden ser variables, però la majoria estan directament relacionats amb la lectura i altres tasques en què es requereix la visió propera. Generalment, els pacients presenten mals de cap (freqüentment a l'àrea frontal o periocular, que poden acabar potenciant altres mals de cap com les migranyes) o astenopia (fatiga, dolor ocular...). També poden presentar dificultat per llegir o realitzar activitats que requereixin una distància de treball curta (sensació de paraules en moviment, falta de concentració, dificultat per la comprensió lectora...), llagrimeig o fins i tot diplopia (visió doble o visió borrosa, tal com descriuen els pacients).

El diagnòstic es basa en la combinació de simptomatologia referida pel pacient i els resultats de l'examen ocular realitzat.

Tractament

Tot i que existeixen diverses alternatives conegudes, s'ha demostrat en nombrosos estudis científics i assajos clínics que la teràpia visual és el tractament més recomanat i efectiu per als pacients amb insuficiència de convergència.

S'han fet diversos assajos amb pacients reals amb aquesta disfunció simptomàtica en què, per exemple, es compara la teràpia visual amb la tècnica senzilla i més coneguda per aquesta alteració, els pencil push-ups (exercici d'apropament del llapis). En aquests estudis es comprova que la teràpia visual proporciona molta més millora tant en símptomes com en les mesures clíniques (aconsegueix valors clínics normals i millores subjectives dels pacients).

També s'han fet assajos clínics en què s'han aplicat tècniques de teràpia visual no descrites per aquesta condició ocular, on s'ha demostrat que l'efectivitat per millorar tant valors clínics com simptomàtics no s'han pogut explicar sobre la base d'un efecte placebo.

Cristina FernándezOptometristaInstitut Oftalmològic Badalwww.institutbadal.comterapiavisualmanresa.com