Com interpretem els nostres pensaments?

No és pas que els nostres pensaments siguin bons o dolents per si mateixos, sinó que la càrrega emocional que els afegim fa que nosaltres mateixos els atorguem una importància subjectiva i poc racional, i l’acabem elevant a creença, dogma o pilar de la nostra vida. I llavors, la magnifiquem i acabem sent-ne esclaus.

Quan en l’àmbit mental ens trobem davant d’aquesta probable amenaça i els nostres pensaments no ens aporten aquella sortida efectiva i ràpida que volem, de mica en mica se’ns va instaurant una sensació d’impotència i pèrdua del control, tant a escala cognitiva com emocional, que va generant cada vegada més i majors pensaments i alterem les nostres preocupacions fins a una saturació mental i personal. És aleshores que les persones observem qualsevol informació rebuda pels nostres sentits i pensaments de forma negativa i esbiaixada, i distorsionant qualsevol mirada. Algunes de les estratègies, equivocades, que solem dur a terme quan ens trobem immersos en aquestes situacions d’alteració psicològica, poden ser: intentar controlar els nostres pensaments, suprimint-los o centrant-nos en plantejaments poc naturals. Recórrer a pensaments o conductes d’afrontament errònies (tals com l’evitació cognitiva i/o conductual, recórrer a substàncies nocives com l’alcohol o les drogues...) per tal d’eliminar o fugir de les emocions i els pensaments que ens molesten. En definitiva solem fer ús de recursos inadequats que acaben privant-nos de descobrir la pròpia capacitat natural que tenim de gestionar aquestes situacions i de poder prendre les decisions més adequades.

Quan ens trobem immersos en un procés de malestar emocional, si no es treballa adequadament i es corregeix aquesta forma de pensar i de fer, podem acabar patint un trastorn mental com ansietat o depressió. Està demostrat que l’enquistament d’un malestar emocional o d’un trastorn psicològic, sovint prové de com cada un de nosaltres interpretem i abordem situacions mentals i pensaments interns, dolorosos per nosaltres. 

En aquest moment, el paper del psicòleg passa a ser una peça fonamental per la millora del nostre benestar emocional, ja que ens proporcionarà les eines i els recursos necessaris per desenvolupar noves habilitats que ens permetin de reaccionar davant d’aquests pensaments interns que ens paralitzen, i afrontar i gestionar adequadament aquests efectes no desitjats.

Aprendre a modificar determinades creences, desenvolupar maneres alternatives d’experimentar i relacionar-se amb els esdeveniments interns i agafar certa distància (relativitzar), és del tot necessari per reconèixer i assimilar que aquests pensaments no són fets exactes ni reals, sinó que tan sols són mers transmissors d’una determinada informació que, interpretats d’una forma racional i coherent, ens ha de permetre prendre la decisió més adequada, davant la situació que ens ha tocat viure a cada moment.