El cel s´enfosqueix de pressa poc abans de les sis de la tarda i en ple gener a Ardèvol. En cap de setmana i a prop de festes el poble es prepara per representar una vegada més el seu pessebre vivent i quan hi arriba el públic, puntual a les invariables sessions de dos quarts de 7 i dos quarts de 8 del vespre, ja fa estona que bull l´activitat. El llogaret del municipi de Pinós té escassos cent habitants, però els dies de representació reuneix uns 235 actors. De visitants, enguany, n´ha vist passar 2.400.

El públic ve d´arreu de Catalunya amb la intenció de submergir-se en el singular Betlem. És fàcil sentir-hi accents de la banda de Lleida, però també de Barcelona i Girona. Fins i tot hi ha algú que parla en anglès. «L´altre dia vam tenir-hi un senyor alemany i sabem que agrada molt a la població romanesa que viu a Catalunya», explica en acabar el recorregut Màrius Codina, director del Centre Cultural d´Ardèvol.

El poble és un immens decorat que tampoc no es conforma només en donar vida al naixement de Jesús, la seva presentació al temple o el luxe romà de la cort d´Herodes i tot un seguit de quadres de pastors i àngels d´inspiració bíblica. L´itinerari que s´hi proposa fa saltar el visitant en el temps i el porta també a la Catalunya del segle XVIII. El pessebre recrea amb detall els costums i oficis de l´època com teixir, filar, anar al mercat, fer el pa o la bugada, i permet entrar a un convent de monges o conèixer per dins un casament a pagès.

Posar mesura a l´èxit

Tot plegat a través de 32 quadres repartits per cases i carrers empedrats. «Estem molt contents de l´acollida que té i pensem que és molt positiu que porti gent al poble», explica Codina. Codina matisa que la intenció no és fer-ne més promoció: «vénen entre 500 i 600 persones per jornada, volem que tinguin una bona experiència, i si la xifra puja gaire es complicarà». En acabar la visita al pessebre, es convida tothom a menjar pa torrat amb botifarra a la brasa i a prendre vi a la vora del foc. Un mercat ven productes artesanals.

El pessebre vivent d´Ardèvol va néixer entre els anys 1952 i 1953 i va recuperar-se l´any 1993. «Som una extensa família amb figurants que vénen de Cardona, de Torà, de Solsona, Calaf, fins i tot de Manresa», diu Codina, que també explica que ja hi participava quan tenia sis anys «Tots ens bolquem per posar el gra de sorra al pessebre, des de confeccionar vestits a decorar cases», relata. Enguany, hi ha hagut representació els dies 26 de desembre, i 1, 7 i 8 de gener. N´hi tornarà a haver el proper cap de setmana, 14 i 15.