20 de març de 2017
20.03.2017
40 Años
40 Años

Nina Aguilera solsona

Solsonès Obert al Món centra els seus esforços en l'arribada de refugiats

20.03.2017 | 07:54
Montse Mas i Montse Casas, tresorera i presidenta de SOM

Són les responsables d'una entitat que lluita per la igualtat i ara el seu repte és comprometre's amb els refugiats

Montse Casas i Montse Mas són, respectivament, presidenta i tresorera de l'entitat solidària Solsonès Obert al Món (SOM). Formen part del SOM des dels seus inicis i han lluitat per les causes i desigualtats que han anat sorgint al llarg dels gairebé 20 anys de l'entitat, fent una tasca de conscienciació i finançament de projectes. Ara, el seu repte es centra en comprometre's amb els refugiats.


Des del SOM fa molts anys que actueu per causes compromeses amb problemes d'arreu del món. Ara ens toca de prop l'arribada dels refugiats.

Montse Mas: nosaltres el que sempre hem tingut molt clar és que s'ha de promoure la sensibilització. No podem quedar-nos de braços plegats veient el que passa a través de la televisió, i és per això que, de la mateixa manera que en altres ocasions hem actuat en situacions com la guerra d'Iraq o el terratrèmol del Marroc, el tema dels refugiats ens va afectar molt des del primer dia.

Quins projectes teniu entre mans?

Montse Casas: partint del gran èxit de les xerrades i concerts de l'any passat, seguirem en la mateixa línia, ja que van significar una gran lliçó d'aprenentatge per a tothom. D'aquí a uns mesos inaugurarem una exposició relacionada amb els refugiats, i de cara a la festa major, tenint en compte el Concert Solidari que ja farà gairebé 20 anys que organitzem, hem decidit tirar endavant un nou projecte: els «espais solidaris». Consistirà en la celebració de microconcerts en espais petits per tal de donar resposta a diversos gustos musicals.

Aquesta vegada, els diners que recapteu els heu decidit destinar a l'ONG Stop Mare Mortum.

M.C: sí, és una ONG que des del principi ens va semblar interessant. El seu projecte se centra a finançar la feina de vuit advocats grecs que acompanyen, ajuden i gestionen l'arribada de les famílies refugiades als nous territoris. Tot i així, en el futur podríem col·laborar amb altres organitzacions.

Està sensibilitzada la societat?

M.M: és molt difícil de dir, perquè no tot es redueix a la gent que assisteix als nostres actes. També hi ha qui s'interessa pel tema d'altres maneres, i és molt difícil conèixer ben bé si és molt o poc l'interès que té la gent per aquest tema.

M.C: com més coneixes la situació real, més t'impliques en la causa. Un exemple recent seria unes dades que ens aportava Carles Darder en la xerrada d'aquest dissabte: «tenint en compte que Solsona té 9.000 habitants, en aquests moments, hi ha 5 Solsones enterrades al fons del Mediter-rani». En moments així, t'adones que és hora de reaccionar i entendre que nosaltres també formem part d'aquest problema.

És prevista l'arribada de dues famílies de refugiats a Solsona.

M.M: hi ha diverses entitats involucrades en les tasques d'ajuda a aquestes famílies i, de fet, molta gent ha manifestat que voldria ajudar d'alguna manera. Des del SOM acompanyarem les famílies refugiades en el seu procés d'inserció, tant en l'àmbit psicològic com d'aprenentatge de l'idioma... Estem preparats per acollir-los.

M.C: es podria dir que també estem impacients, tenim ganes de reivindicar, d'acollir-los, de voler-los. Però, d'altra banda, també sentim impotència. Es podria acollir molta més gent de la que arriba.

Quina anàlisi de la situació feu, coneixent el problema tal i com el coneixeu?

M.M: tot i que els governs no obrin fronteres, nosaltres tenim la opció de posicionar-nos, denunciar les injustícies i comprometre'ns amb les causes. Tot i així, des del SOM, el marge d'actuació que tenim no encaixa amb les nostres ganes i possibilitats.

M.C: el segle XXI vindrà marcat per aquest fet. No és un problema humanitari, és un problema de valors. Si continuem parlant d'ells i nosaltres com dues coses separades, estem valorant i considerant ciutadans de primera i de segona, i això és un gran parany que fa tancar fronteres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema