El Museu de l'Escola Rural de Castellar de la Ribera acull avui a dos quarts de vuit del vespre la presentació del llibre Trescebes, transportista, escrit pel professor i escriptor David Estrada. La intervenció d'Estrada anirà acompa-nyada de les il·lustracions de Sílvia Morilla, també presents a l'obra. L'humor, la ironia, la crítica i el suport a la feina dels mestres són les característiques que més destaquen del llibre. Estrada, a més, és un ferm defensor de les escoles rurals i un amic de la comarca i de Solsona, on va endinsar-se amb la tesi doctoral sobre l'humor en la literatura infantil catalana.

Quins són els trets característics del seu llibre?

Està pensat per fer riure els mestres. De fet, és un homenatge a la seva tasca i una reflexió sobre l'educació. I podríem dir que està escrit des de les trinxeres, perquè jo també soc professor. Últimament, he estat ensenyant Magisteri a Girona, però també tinc experiència fent classes en escoles primàries i secundàries. A més, moltes de les meves amistats també són mestres.

I per què va escollir un transportista com a protagonista?

Perquè és un transportista d'històries. Es tracta d'un personatge que va existir realment a Canet de Mar, curiós i divertit, amb qui vaig compartir algun transport. Tot i així, el nom i les anècdotes són inventats, els vaig anar improvisant mentre explicava històries al meu fill abans d'anar a dormir. La primera narració sobre en Trescebes li va agradar i me'n va demanar més. Nou anys després vaig tenir un altre fill i van continuar les aventures.

Ha presentat l'obra en diversos centres escolars, però avui ho farà en un museu de l'escola rural.

Qualsevol intent de preservar les escoles rurals s'ha de continuar i s'ha de potenciar, perquè és una manera de mantenir les poblacions rurals. Si enviem els nens a les escoles dels nuclis més grans, perdem la tan valuosa escola rural i tots aquells valors que hi estan relacionats i que no podem deixar en l'oblit.

Ja coneixia la comarca del Solsonès?

Sí! Anys enrere, m'hi va portar l'amistat amb les germanes Alba i Ramona Santaeulàlia. Vaig venir a llegir textos de manera teatralitzada, a la festa de final de curs de l'escola d'idiomes Chit Chat. També vaig descobrir, mentre feia la tesi doctoral, que al seminari de Solsona va ser on es va fundar la revista L'Infantil. Temps després, l'Alba i la Ramona van venir-me a veure a Canet i vam parlar del llibre Trescebes, transportista, que tot just havia acabat de publicar per Sant Jordi. D'aquí va sorgir la idea de venir-lo a presentar al Solsonès, al Museu de l'Escola Rural de Castellar de la Ribera. Elles són membres de la comissió d'amics del museu.

I la seva tesi doctoral el va portar al seminari de Solsona.

Sí, i és un dels motius pels quals em fa especialment il·lusió presentar el llibre a prop de Solsona. Quan estava treballant en la tesi doctoral sobre l'humor en la literatura infantil, vaig descobrir que diversos membres del seminari solsoní havien començat a escriure la revista L'Infantil. L'explicació oficial sobre la literatura catalana ignora profundament la tasca que van portar a terme aquells mossens. Mossèn Joaquim Calderer, per exemple. En algun arxiu a prop del seminari hi ha d'haver la col·lecció completa de la publicació creada el 1951 amb l'aprovació del bisbe Vicent Enrique i Tarancón i amb Climent Forner com a primer director.