Neus Mujal i un jove del Pakistan que va arribar fa menys d´un any a Solsona, des d´ara A. S., prenen un cafè en un bar del nucli antic de la ciutat i es posen al dia després d´una setmana sense veure´s. Aquesta és una de les moltes trobades que han fet dins del programa de mentoria per a joves migrats sols que es va projectar a Solsona l´any passat però que no es va posar en marxa fins al 2020.

Cinc dels sis menors migrats que resideixen al centre d´acollida de Solsona participen en aquest programa que té per objectiu crear un vincle entre l´adolescent i la mentora per tal que els ajudin en el seu projecte de construcció de vida. A més, també els ajuden a introduir-se en la ciutat i a aprendre el català i el castellà.

Mujal va decidir oferir-se com a mentora després que sortís la idea a l´ONG Solsonès Obert al Món amb la qual col·labora. Després de mesos de tràmits i de formació, va ser aparellada amb A.S. un jove que havia arribat uns mesos abans del Pakistan. Amb el pas del temps i amb el parèntesi obligat del confinament, Mujal i A.S. s´han anat trobant com a mínim un cop per setmana per compartir estones anant amb bicicleta, fent excursions o simplement xerrant. «Per a mi és com si fos el meu amic. Jo tinc ganes de trobar-me amb ell», explica Mujal davant del jove, que rep l´afalac amb una rialla. Pel que fa a A.S., ell valora molt positivament l´experiència i, tot i que entén que Mujal i ell no són família, per a ell és una persona molt estimada. «M´agrada molt quan li explico algun problema amb la meva família i veig que es preocupa de veritat», afirma.

A.S. va abandonar el Pakistan als 14 anys en busca de noves experiències i un canvi d´aires. En un any va recórrer 12 països combinant llargues caminades i trajectes amb autobús. El jove va viure de primera mà la duresa de la immigració, va estar tres mesos en una presó de Turquia i va veure com la policia disparava els seus companys