28 de febrer de 2021
28.02.2021
Regió7

El Centre Excursionista atura la publicació de la revista Corriol

L'entitat valora que l'edició número 200 del març sigui la darrera de la revista més antiga en actiu de la comarca

27.02.2021 | 22:37
Algunes de les edicions de la revista

«Encetem avui un diàleg. Des de fa molt temps, s'havia aspirat a la creació d'un full que ens posés en contacte amb tots. Aquest primer número es tracta d'un tempteig, d'una prova a la qual en seguiran d'altres». Amb aquestes paraules el maig del 1974 el Centre Excursionista del Solsonès donava la benvinguda a la seva revista. 200 edicions i 47 anys després, aquell «tempteig» s'ha convertit en la publicació en actiu més antiga de la història de la comarca. L'edició trimestral que aquest març l'entitat enviarà als socis, però, podria ser l'última de la llarga vida del Corriol.

«Volem contribuir al coneixement de la comarca, sobretot de cara a la terra que trepitgem i a la gent que trobem a les nostres excursions. Voldríem que el butlletí es convertís també en un contacte amb tots els centres d'activitats de la comarca. I també entre els socis del nostre centre». Amb aquests objectius, explicats a la presentació del número 0, va néixer la revista més antiga de la comarca. El seu històric nom de Corriol no li va arribar fins a la quarta edició, al setembre del 74.

«Pleguem bàsicament per dos motius. El primer és la periodicitat trimestral. Ens trobem que amb la immediatesa de les xarxes quan arriba el Corriol res d'allò és notícia. El segon és l'esgotament de les seccions, als seus autors ja els costa trobar temes», diu Carles Camps, vocal del Centre Excursionista.

Una de les constants al llarg dels més de 40 anys de vida de la revista és la petició als socis de col·laboració. Per a Camps, aquest motiu, sumat a la pèrdua d'interès dels socis en la revista, també ha estat un dels causants de la fi del Corriol.

Les primeres edicions del Corriol -mensuals, a mida A4 i fetes a màquina i amb dibuixos a mà- són un testimoni del naixement del Centre Excursionista: s'hi plasma la seva legalització, les primeres excursions a Besora i al Pedraforca.

La sàtira i la burla eren presents en molts articles. El 1976 els directors de la revista canvien la seva periodicitat: de mensual a trimestral. El Corriol s'anava definint tal com seria la majoria d'anys de la seva vida.

L'aturada indefinida que el Corriol tindrà a partir d'aquest març no és l'única de la seva història. Els anys 80 hi va haver dos períodes de més d'un any en què la revista no es va publicar. Justament, el febrer del 83 es va recuperar l'edició, ja amb el format actual, en dimensió A5. Des de llavors, no ha tingut cap interrupció.

El març del 1996 es va publicar l'edició número 100. «Va ser molt especial, té un article de tots els presidents que han estat al capdavant del Centre», explica Camps. També va ser el primer número fet amb ordinador. Aquell format ja tenia les seccions actuals: viatges, espeleologia, ciència animal, articles d'opinió, excursions, entre d'altres.

El Centre Excursionista del Solsonès va fer una assemblea al principi d'any en què van prendre la decisió. «L'edició trimestral segur que ha mort. Ara una comissió està estudiant la idea de fer un anuari a tall de resum. Per tant, hi ha una petita opció que sobrevisqui», admet Camps, que afegeix que «això no vol dir que el Corriol mori per sempre, potser d'aquí a uns anys tornem a tenir l'empenta per publicar-lo altra volta».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook