El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), amb seu a Solsona, assegura que una gestió forestal de baixa intensitat dels boscos de clima mediterrani no compromet la diversitat dels bolets. De fet, un tracte adequat dels boscos permet potenciar el creixement dels bolets comestibles, segons un estudi realitzat pel tècnic forestal del CTFC, Eduardo Collado. Si s'extreuen els arbres dels boscos d'una forma que no alteri el sòl, es pot potenciar aquest creixement.

Per això, Collado destaca la importància de fer servir la tàctica de gestió forestal adequada. Dins de la silvicultura existeix una tècnica anomenada aclarida alta que consisteix a tallar els arbres de menys qualitat per afavorir el creixement d'aquells que potencialment poden ser més profitosos. Aquesta tècnica permet una abstracció molt poc agressiva de la vegetació que redueix l'impacte de la tala sobre el fong, ja que permet mantenir la diversitat.

Collado explica que quan s'estudia el creixement dels arbres i la producció de bolets, es pot veure com afecta la gestió forestal als fongs. «Els resultats suggereixen que podria haver-hi una estratègia de colonització de certs fongs després d'una pertorbació forestal», afirma Collado.

«Els fongs micorrízics, com serien els rovellons o els ceps, es troben en simbiosis amb els arbres. L'arbre aporta nutrients als fongs i els fongs faciliten a l'arbre l'arribada d'aigua i nitrogen fòsfor», continua.

Per una altra banda, l'estudi de Collado conclou que a la regió mediterrània, la producció de fusta i de bolets és més sensible a les precipitacions que a regions on la pluja és més abundant. Aquest fenomen causa una sincronia entre arbres i fongs.

A més, el tècnic forestal del CTFC també ha demostrat que, a partir de dades sobre creixement dels arbres, es pot arribar a reconstruir la producció històrica de fongs, així com predir el seu rendiment al futur.

Durant la investigació, Collado va treballar juntament amb un equip d'especialistes a 28 parcel·les forestals permanents situades al Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, les quals van ser aclarides amb diferents intensitats l'any 2009.

L'equip va recollir periòdicament mostres dels diferents components del bosc des del 2011 fins al 2019. Per Collado, aquest estudi permet «conèixer quant temps duren els efectes de les pertorbacions forestals sobre la composició i la diversitat dels bolets». D'altra banda, la investigació apropa als experts «els impactes de la meteorologia i el canvi climàtic sobre la dinàmica dels fongs», conclou el tècnic.