L’oposició a l’Ajuntament de Solsona es mostra crítica amb la decisió del govern municipal d’Esquerra de plantejar-se renunciar a la subvenció europea destinada al projecte de l’Illa Cultural de Solsona després que el cost del projecte definitiu augmentés gairebé un milió d’euros i pel poc marge de temps que hi ha per trobar més finançament i poder complir amb els terminis que requereixen les subvencions ja atorgades. Junts per Solsona, ApS-CUP i PSC consideren que la mala gestió del govern d’ERC ha fet perdre a Solsona ajuts per valor d’un milió d’euros.

El grup de JxS diu que la gestió del projecte per part d’ERC ha estat negligent i assenyala a l’alcalde David Rodríguez i a les regidores de Cultura i Urbanisme, Judit Gisbert i Rosó Barrera respectivament. Junts diu que el projecte ha quedat aturat tot i que el govern sabia des que li van atorgar la subvenció l’any 2019 que el 70% de les obres havia d’estar finalitzat a l’octubre de l’any 2022. La formació liderada per Marc Barbens assegura que el govern municipal «tenia per davant tres anys per convertir l’avantprojecte inicial amb el projecte executiu final, treure a concurs l’obra i complir amb el termini especificat», però critica que «el govern solsoní no ha estat capaç d’assolir-lo i ho acusem per la manca de dedicació, no ser diligents i no prendre bones decisions amb una obra que s’haurà escapat per uns quants anys».

En aquest sentit, asseguren que l’increment del cost del projecte no és excusa per renunciar als ajuts, ja que «durant els dos anys llargs que han passat ja es podia intuir amb els treballs dels tècnics municipals i, si calia, actuar-hi al respecte».

ApS-CUP també critica la gestió d’ERC. «Tenim la sensació que el preu és una excusa, pensem que s’ha gestionat malament», diu la portaveu cupaire, Pilar Viladrich, que afegeix que la seva formació no ha vist clar el projecte des del principi perquè «no ens han sabut explicar quina gestió tindrà o quin pla de viabilitat hi ha darrere». A més, assegura que el fet que el projecte executiu, que s’ha tardat a realitzar dos anys, l’hagin fet els serveis tècnics de l’Ajuntament ha suposat un gran esforç que no s’aprofitarà ara amb les subvencions.

«Un poble com Solsona no es pot permetre el luxe de perdre aquestes subvencions», assegura el regidor socialista Mohamed El Mamoun, qui explica que té previst reunir-se amb el ministre espanyol de Cultura, Miquel Iceta, per demanar-li suport en l’obtenció de vies de finançament pel projecte de l’Illa Cultural.

Per la seva banda, el batlle David Rodríguez apunta que la possible renúncia al FEDER i a la subvenció de la Diputació de Lleida «no és perquè no haguéssim calculat bé els tempos sinó per l’augment de la complexitat del projecte». «Nosaltres vam sol·licitar la subvenció pensant que era molt difícil que ens la donessin, però per sorpresa nostra ens la van donar només amb l’avantprojecte», afirma l’alcalde solsoní, que destaca que ha estat amb la realització del projecte executiu quan han sortit les complicacions i reconeix que «ens podíem témer una mica que podia passar però l’increment ha estat molt més gran del que esperàvem». Tot i això defensa que la decisió es prendrà per responsabilitat i per no hipotecar les finances del consistori.

Un eix cultural al mig de Solsona

El projecte de rehabilitació de Cal Metge Solé i Cal Manel, als números 15 i 17 del carrer del Castell, respectivament, suposa la consolidació de l’Illa Cultural, concebuda com un eix vertebrador de la cultura i el turisme al bell mig del centre històric solsoní, el primer equipament del qual va ser la Biblioteca Carles Morató. La Casa del Carnaval, a les plantes baixa i primera de Cal Manel, just davant de l’emblemàtica Torre de les Hores, ha de respondre a una llarga reivindicació per exposar de forma estable la imatgeria de la festa més multitudinària de la ciutat i tots els elements que la fan singular. Paral·lelament, amb l’alberg, que s’ha d’encabir en ambdós immobles, es vol dotar la ciutat d’un tipus d’allotjament inexistent fins ara que pugui oferir activitats i programes adreçats a infants, joves i famílies i que permeti posicionar el municipi com a destí de turisme escolar.

La rehabilitació s’ha plantejat de manera que les dues construccions s’entenguin com un únic edifici amb comunicacions a través d’un nucli de nova creació que facilita la permeabilitat dels dos espais, alhora que garanteix la independització dels diferents usos.