El celibat és una condició obligatòria per a tot aquell que vol convertir-se i exercir com a capellà. Això és així des de fa segles. Però l’obligatorietat d’aquesta condició no ve determinada pel que diu la Bíblia –tot i que s’hi inspira–, sinó que ha estat la pròpia evolució del cristianisme occidental que l’ha acabat adoptant com una norma dins el seu funcionament.
L’exprofessor en teologia i un dels fundadors del Centre de Pensament Cristià de Manresa, Josep Castanyé, explica que el celibat es va començar a exercir seguint una sèrie de recomanacions que apareixen en els mateixos evangelis que fan referència a no practicar la sexualitat com a signe de dedicació total a Déu. Així, s’estava disposat per la missió, la predicació i la dedicació. «La intenció és la mateixa que quan, per exemple, un científic decideix no viure en parella per estar disposat a elaborar les seves pròpies teories i la seva pròpia ciència. És la mateixa finalitat», explica Castanyé.
Ja en els segles III, IV i V, hi havia monjos que vivien apartats o com a ermitans i que després són qui formen els ordes religiosos on es va introduint la pràctica del celibat. Més enllà dels monjos, però, els capellans durant molt de temps viuen en matrimoni i tenen relacions matrimonials. Tot i això, Castanyé explica que hi ha cànons al segle IV o V que ja els diuen que no es casin. De fet, la primera llei coneguda és la del concili provincial d’Elvira, de l’any 306. De mica en mica es va instituint per llei la imposició del celibat a tot aquell que vulgui tenir un ministeri eclesial. Això s’imposa de manera claríssima a partir del segle XII amb el concili de Laterà III, que determinava que tot aquell que tingui un ministeri especial dins de l’església ha de ser cèlibe i ho haurà de ser sempre. Aquesta llei s’ha anat mantenint sempre fins a l’actualitat, passant per un reforç durant el Concili de Trento del 1545. Tot això pel que fa a l’Església cristiana occidental, ja que en el cas dels ortodoxos és diferent i els capellans sí que es poden casar i seguir exercint el ministeri.
Castanyé apunta que la possibilitat de fer el celibat opcional depèn de l’episcopat universal i l’última paraula la té el Papa. «Veurem en aquest sínode universal que s’està preparant a veure si es tractarà, que suposo que d’alguna manera se’n parlarà», diu el teòleg.
Castanyé també va ser capellà del bisbat de Vic. En aquest sentit creu que l’opcionalitat del celibat no és la solució principal per atraure més als joves a la vida ministerial ja que creu que hi ha moltes altres raons com la mateixa marxa de la societat o la dinàmica comunicativa. «Jo penso que s’afegiria un tant per cent petit, però ni molt menys el que realment necessita l’església avui en dia», destaca.
Una editorial reedita la primera obra de Sílvia Caballol, la que seria la parella de Novell
Ediciones Lacre ha fet una reedició de la primera obra de Sílvia Caballol, la dona amb qui el bisbe Xavier Novell hauria iniciat una relació després de deixar el bisbat. «Hem decidit reeditar-lo tenint en compte les circumstàncies», explica l’editor Javier Ruiz Portella, qui destaca que Trilogía Amnesia realment és cridaner per com aborda la relació entre el bé i el mal sovint des de la violència sexual i la morbositat.
Ruiz Portella explica que la reedició es va fer perquè l’editorial té els drets de l’obra i, tot i que van contactar amb Caballol, ella no va respondre. L’editor apunta que el llibre fa una setmana que està en venda i que «està sortint bé».
