El Solsonès lidera la llista de comarques amb major oferta d’allotjament de turisme rural de Catalunya

Un informe de la Udl destaca que les comarques de muntanya concentren el 74% dels establiments i el 70,3% de les places de turisme rural

Presentació de l’informe a la Diputació de Lleida amb la presència de representats del Patronat de Turisme i els responsables de l'estudi.

Presentació de l’informe a la Diputació de Lleida amb la presència de representats del Patronat de Turisme i els responsables de l'estudi. / ACN

ACN

L’Informe sobre el Turisme rural a la demarcació de Lleida 2002-2022 elaborat per la Càtedra de Turisme d’Interior i de Muntanya de la Universitat de Lleida (UdL) destaca el Solsonès, el Pallars Sobira i l’Alt Urgell són les comarques lleidetanes que estan al capdavant de l’oferta d’aquesta modalitat turística. 

Les comarques de muntanya concentren el 74% dels establiments i el 70,3% de les places de turisme rural. Aquesta xifra era més exagerada l’any 2002 quan dominava el 90% del total de l’oferta. Tot i això, en els darrers anys els establiments i les places a les comarques de Ponent s’han multiplicat per quatre i han passat de 34 establiments i 283 places el 2002 a 178 i 1.502, respectivament, el 2022. Les comarques on més ha augmentat el nombre d’allotjaments han estat la Noguera, la Segarra i l’Urgell.

Pel que fa a les comarques de muntanya, en els darrers 20 anys l’oferta ha passat de 272 establiments i 2.044 places a 507 establiments i 3.555 places. Les comarques que lideren la llista són el Solsonès, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, que es posicionen com a destinacions amb una major oferta en el conjunt de Catalunya.

En general, l’estudi mostra un boom del turisme rural entre els anys 2002 i 2009, quan el nombre d’establiments i places pràcticament es van doblar. Aquest creixement es va produir principalment a les comarques del Pirineu, si bé, paradoxalment, algunes de les comarques que van ser pioneres en turisme rural (principalment la Vall d'Aran) van entrar posteriorment en una fase d’estancament.

A partir del 2009, coincidint amb la crisi econòmica, el creixement de l’oferta es va frenar. El director i autor de l’estudi, Jaume Macià, ho ha atribuït a la crisi econòmica del 2008 i, més endavant, a l’auge dels habitatges d’ús turístic (HUT).