El canvi climàtic perjudica els boscos de pi negre

Els boscos de pi negre (Pinus uncinata) representen un hàbitat de gran importància al Mediterrani, ja que només es troben en zones concretes a l’oest d’Europa i, a més, es situen a la part més alta de les muntanyes, formant la darrera línia d’arbres. 

A Catalunya, el pi negre només és abundant a nou comarques, les sis de l’Alt Pirineu i Aran (en total 43.000 hectàrees i 48 milions de peus), el Ripollès, el Berguedà i el Solsonès. Però la pujada de temperatures a escala global que comporta el canvi climàtic podria afectar a aquests hàbitats i causar la seva regressió.

Amb la intenció de quantificar la riquesa i producció anual de la comunitat de bolets presents en boscos de pi negre, fins ara poc estudiats, investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) han col·laborat amb la Universitat de Lleida i la Unitat mixta de recerca CTFC-AGROTECNIO-CERCA. Així, els investigadors van realitzar censos per conèixer les diferents espècies presents i la seva abundància en boscos de pi negre de Meranges (Girona) entre 2015 i 2019. 

Els resultats de l’estudi, publicats a la revista científica Forest Ecology and Management, mostren que aquests boscos són més productius que altres situats en quotes inferiors, com poden ser els de pi roig, i a més alberguen una nombre d’espècies similars a aquests boscos. 

Els autors també han determinat que les condicions meteorològiques concretes d’aquest hàbitat influeixen en la producció i riquesa de les comunitats de bolets que s’hi troben: temperatures més suaus a l’estiu combinades amb pluges comporten pics de producció a finals d’estiu, un mes abans del que és d’esperar en altres hàbitats. 

Els resultats d’aquest estudi permeten tenir una fotografia de varietat i quantitat de bolets que es produeixen en aquests boscos, i tenir així un punt de referència per futurs estudis. “És molt important fer aquest tipus d’estudis de mostreig de bolets, que idealment s’haurien de complementar amb mostrejos de micelis per conèixer què està passant sobre i sota la terra i entendre la importància de les variables meteorològiques en la producció i riquesa d’espècies,” explica Ángel Ponce, estudiant de doctorat de la UdL i la JRU CTFC-AGROTECNIO-CERCA, i autor principal de l’estudi.