La proposta d’un cap de la Policia per crear una aplicació mòbil que registri el consentiment sexual abans de l’acte ha provocat polèmica a Austràlia, on grups feministes i acadèmics acusen l’oficial d’«ingenu».

Mick Fuller, comissari del sud-oriental estat australià de Nova Gal·les del Sud, ha plantejat aquest dijous que l’aplicació mòbil on les persones registrarien el seu acord mutu per tenir relacions sexuals, podria ser utilitzada per combatre l’increment de denúncies d’agressions sexuals que està vivint els últims anys la regió. «La violència sexual contra les dones és un problema real per al qual hem de buscar una solució [...]. L’hem d’afrontar, ja sigui a través de la tecnologia, l’educació o mitjançant altres idees», ha explicat en una roda de premsa el policia, que ha expressat els seus dubtes sobre la idea, però ha defensat que pot «obrir el debat sobre el consentiment sexual».

Fuller ha indicat que de les prop de 15.000 denúncies per abús sexual presentades el 2020 a Nova Gal·les del Sud, només el 10% acaben als tribunals i un nombre menor acaba amb la culpabilitat de l’acusat o acusada. Això es deu que les autoritats necessiten proves explícites que no hi va haver consentiment sexual per una de les parts, ha indicat el policia al remarcar que la tecnologia pot ser part de la solució.

No obstant, grups feministes, acadèmics i polítics de l’oposició han expressat el seu rebuig de la idea de l’aplicació mòbil. La professora Catherine Lumby, de la Universitat de Sydney, ha descrit la idea d’«ingènua» i ha precisat que seria «fàcil manipular» o intimidar la víctima perquè segellés el seu consentiment, en declaracions al canal públic ABC. «L’abusador pot simplement amenaçar la víctima per utilitzar l’aplicació», ha refutat a Twitter Hayley Foster, directora del servei per a la Seguretat de les Dones a Nova Gal·les del Sud.

La legisladora regional del Partit Verd Jenny Leong ha rebutjat la idea i ha dit que «es necessita una reforma en la llei de consentiment, una educació completa, evitar que els homes sentin que tenen dret al que vulguin, necessitem un procés de queixes independent, necessitem justícia. Necessitem igualtat, però no necessitem una aplicació!».