El 3 de març del 2020, la proliferació de notícies falses sobre la covid va obligar Facebook a prendre mesures per limitar-ne la circulació. «No està bé compartir una cosa que posa la gent en perill», va explicar llavors Mark Zuckerberg, el seu fundador i director executiu. Més de dos anys després, la plataforma vol aprofitar la relaxació de la pandèmia per posar fi a les restriccions a la desinformació sobre la covid.
Amb tot, es tracta d’una problemàtica espinosa, ja que l’impacte de la crisi sanitària ha variat en funció dels països. És per això que la xarxa social ha decidit recórrer a la seva junta de supervisió, un panel d’experts creat el 2020 per assessorar, per prendre una decisió. «Estem sol·licitant una opinió consultiva sobre si les mesures actuals de Meta per fer front a la desinformació de la covid-19 sota la nostra política de desinformació perjudicial per a la salut continuen sent apropiades», ha explicat el cap d’assumptes globals de la companyia, Nick Clegg.
L’actual política de moderació de contingut de Meta ha mirat de frenar la proliferació de notícies falses sobre la covid, com ara teories de la conspiració que neguen l’existència de la covid o que atribueixen l’existència del virus a un pla diabòlic de certs països. Les mesures preses fins ara inclouen, entre d’altres, etiquetar les publicacions que no eren certes, redirigir l’usuari a informació fiable de fonts com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o, fins i tot, prohibir els anuncis que buscaven treure rèdit econòmic de la pandèmia.
Opinió no vinculant
La Junta de Supervisió de Facebook és un grup independent creat el 2020 per assessorar la companyia sobre temes polèmics, com va ser llavors el bloqueig del compte de l’expresident Donald Trump. Ara bé, l’opinió d’aquest organisme és purament consultiva, amb la qual cosa Facebook no es compromet a adoptar la seva resolució, fet que ha portat els crítics a assenyalar que es tracta d’una maniobra de la plataforma per maquillar les seves decisions controvertides.
La decisió final de Meta es podria allargar fins a més de dos mesos, ja que la companyia estableix que ha de respondre i reaccionar a les recomanacions de la junta en un màxim de 60 dies després que aquestes s’hagin publicat.
