El modernisme va impregnar Igualada en tots els sentits

La ciutat d’Igualada ensenya la petjada modernista a través d’edificis, però amaga tresors d’aquesta etapa del tombant dels segles XIX i XX que sovint passen desapercebuts. Ara l’historiador igualadí Pau Llacuna i el fotògraf Josep Bou han mirat de posar-hi solució. Tots dos són els autors del llibre El Modernisme a Igualada que s’ha presentat aquest mes a la ciutat en el marc del cicle d’activitats que descobriran l’obra modernista d’Igualada durant un any.

Pau Llacuna explica que la idea d’aquest projecte neix d’un estudi que ell estava fent des de fa molts anys sobre el modernisme, recollint material i que va cristal·litzar en una web modernismeigualada.cat «la web va cridar l’atenció al Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i em van proposar de portar l’estudi a impressió», explica Llacuna. Davant d’aquesta proposta, l’autor només va posar dos requisits «que el llibre fos a color i que no només inclogués l’arquitectura».

I així ha estat. L’obra repassa no només l’arquitectura, sinó que posa de manifest diversos aspectes de la vida quotidiana com les arts gràfiques, el disseny d’interiors i, fins i tot objectes comuns com ara un calendari de paret o targetes de visita. El modernisme a Igualada va molt més enllà dels impressionants edificis modernistes sinó que va influir en altres àmbits de la vida urbana i cultural de la ciutat. Llacuna destaca la gran importància del modernisme com a moviment que va arribar a totes les classes socials i que va fer una penetració profunda del moviment en la societat igualadina «és el primer estil que arriba a les classes popular, és un estil que fa de testimoni d’una època d’impulsió economia i cultural i va transformar la ciutat». En aquest sentit, segons l’historiador això va ser gràcies a les arts gràfiques que van jugar un paper fonamental en la difusió del moviment a través de cartells, revistes il·lustrades i altres mitjans impresos «a Igualada hi havia molta indústria d’impremta i els dissenyadors gràfics modernistes van crear obres que fusionaven art i funcionalitat, utilitzant formes orgàniques, decoracions florals i tipografies elaborades».

Un altre aspecte que permet diferenciar el modernisme a Igualada de les altres ciutats és que mentre ciutats catalanes grans com Barcelona, Reus o Vilafranca del Penedès compten amb l’empremta d’arquitectes de renom com Antoni Gaudí o Lluís Domènech i Montaner, «Igualada no va tenir la presència d’arquitectes de primera línia en el seu modernisme», explica Pau Llacuna. Malgrat això, «la ciutat va acollir arquitectes de segona o tercera línia, i va desenvolupar un modernisme propi i genuí, influït però també independent de les corrents més reconegudes», afegeix.

En un llibre d’aquest estil hi juguen un paper clau les imatges. L’obra compta amb més de 400 fotografies capturades pel fotògraf Josep Bou qui ja havia col·laborat amb Llacuna en altres projectes. Per Bou una de les majors sorpreses en el seu treball va ser l’extensió del modernisme en els dissenys d’interiors, transformant els espais domèstics en veritables obres d’art «era conscient que existien, però no els havia vist mai», confessa. «Els interiors dels edificis modernistes reflecteixen la cerca de la bellesa i l’harmonia en cada detall», afegeix.

Una altra de les coses que el va sorprendre o, millor dit, indignar va ser a l’hora de fotografia els edificis «en algun moment determinat pensava aquest edifici és prou maco com perquè es pogués conservar una mica». Bou també assenyala que el va sorprendre la convivència entre els edificis modernistes i els funcionals més actuals «a l’hora de fotografiar busques plasmar les característiques arquitectòniques de l’edifici modernista i em donava la sensació que havia d’esquivar l’edifici del costat».

Sens dubte aquest llibre és una invitació a la descoberta del modernisme a la seva ciutat per aquells qui vulguin conèixer-la.

L’obra també és una crida a la consciència del patrimoni igualadí

El llibre El Modernisme a Igualada deixa un llegat que captura tota la diversitat i riquesa del modernisme a Igualada, no només amb les paraules de Pau Llacuna, sinó també amb les imatges capturades per Josep Bou. Però a banda de recopilar tota aquesta informació, l’obra té una funció clau pels autors «buscar la consciència i la preservació del nostre patrimoni».

Tots dos coincideixen en la importància de preservar el patrimoni modernista d’Igualada «moltes vegades no valorem tot el que tenim i ens falta una mica de consciència patrimonial». Llacuna va posar d’exemple l’antic mercat de carn que era un edifici modernista i que estava al mig de la plaça de l’Ajuntament i que l’any 1968 es va ensorrar per engrandir la plaça «molts matarien per tornar-lo a tenir ara perquè hi ha molt poques ciutats que tinguin una estructura de ferro com aquella», exclama.

Per la seva banda, el fotògraf Josep Bou reflexiona que aquest llibre pot ajudar a fer que els lectors tinguin aquesta autoestima patrimonial de la ciutat «no vol dir tirar-ho tot a terra o conservar-ho tot, sinó que hi ha coses que s’ha de determinar realment el valor artístic, el valor posicional que té dins de la ciutat». De fet, «hi ha altres països on aquest esperit de conservació el tenen molt present, vas a pobles francesos que no els cal muntar un decorat per rodar una pel·lícula», afegeix.

De fet la primera frase del llibre recull una cita del llibre ‘Vés on et porti el cor’ de l’escriptora italiana Susana Tamaro «Sense veure res del que ens envolta, potser continuem respirant, però estem morts».