La Cimera de l'ONU sobre el Canvi Climàtic a Copenhaguen ha deixat més incògnites que respostes per al proper any, a Mèxic, sobre les mesures a prendre pels països rics i en desenvolupament per a combatre l'escalfament global.
L'absència d'un tractat jurídicament vinculant ha decebut als que han estat exclosos de les negociacions, com el grup G77 dels no alineats, segons ha confirmat un portaveu d'aquests països.
Però la frustració també ha estat generalitzada entre les ONG presents a Copenhaguen, igual que amplis segments de la societat civil que ja tenien baixes expectatives posades en aquesta cita.
Sense compromisos de reducció
El text acordat omet la suma global de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, al contrari del pretès per molts països, i només demana "profundes retallades" en aquest sector sense precisar termini.
La declaració fa referència a la necessitat de limitar la pujada de les temperatures a 2 graus respecte al nivell de 1900, encara que no fixa quines mesures s'han d'adoptar per a això i en quin termini temporal.
Tot i que l'objectiu de l'ONU era que el bloc industrialitzat adoptés xifres homogènies de reducció d'emissions tant per al 2020 com per al 2050, el text es limita a recollir les propostes a mig termini anunciades per cada país abans d'anar a la cimera de Copenhaguen , en què han participat 192 països.
El document també estableix el finançament que els països rics destinaran a la mitigació i a l’ adaptació al canvi climàtic de les nacions en desenvolupament i que serà de 30.000 milions de dòlars entre el 2010 i el 2012 i de 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020.
Entre els insatisfets hi ha el president francès, Nicolas Sarkozy, que ha admès que el text consensuat no és perfecte, però que és un acord pel qual tots els països, inclosa la Xina, hauran de presentar els seus plans per a retallar les emissions de diòxid de carboni (CO2 ) fins a l'1 de febrer del 2010.
