La zona assignada a la Meridiana a la comarca del Solsonès ha obert les portes a tota mena de barcelonins i a gent dels Vallesos, que l'han acabat d'omplir. A més, dels prop de 600 solsonesos que havien confirmat la plaça de bus, no semblava que la resta de la comarca s'hi hagués sumat en cotxe o -amb més entrebancs- en tren. De tota manera, al mig de la via dels trams 27 i 28 hi dominava el nucli de la gent de Solsona i, amb menys demografia, de Sant Llorenç de Morunys.
Amb el punter blau, que simbolitzava "equilibri territorial", la gent de la comarca ha vingut a la zona de prop de l'estació de metro de Fabra i Puig amb la il·lusió que aquesta sigui la darrera vegada que calgui una manifestació d'aquestes proporcions. Aquest sentiment l'exemplifiquen els solsonins Lluís Turon i Àngels Vilaseca, que no s'han perdut cap de les darreres quatre diades. Es mostraven molt confiats de l'impacte que pot tenir la manifestació. Potser més Vilaseca que no pas Turon, que recordava, però, que "el problema" és a "l'àrea metropolitana", que considera que és reticent a abraçar la independència. Però si els números no surten el 27-S, el matrimoni tornarà l'any vinent. Anaven acompanyats d'uns amics de Granollers, Araceli Morella i Josep Ortega. Morella s'havia d'estar asseguda després d'aguantar tres operacions d'esquena, però tot i això, no s'ha volgut perdre l'oportunitat de ser-hi.
Ha costat de trobar els de Sant Llorenç de Morunys, però un cop ho hem fet, no han parat de bramar que havien vingut més d'un centenar de persones del municipi. De fet, en general, costava trobar solsonesos en aquesta zona de dos trams. "Qui és del Solsonès?", anava preguntant, amb la negativa com a resposta més sovintejada. De Barcelona, de Vilanova i la Geltrú, del Vallès Oriental... i, de tant en tant, algú de Solsona, com Ester Barniol, que recorda que per la V estava embarassada i ara ha portat el seu nadó de nou mesos a la Via, a ple sol, amb el desig que l'any vinent ja no s'hi hagi de tornar. "Ja comença a cansar", admetia, tot i que insisteix que no serà pas per voluntat si fa falta tornar-hi a ser.
Els visitants inesperats semblaven dominar la zona. Com el regidor de Talamanca Jordi Torras, resident a Sabadell, que es va a apuntar al tram 28 perquè era un dels que encara quedava per omplir. Torras, però, n'estava content perquè creia que era un dels trams més propicis per poder abandonar Barcelona amb rapidesa.
En aquests dos trams es podia passejar amb tranquil·litat per la vorera, però al mig de la via hi havia una densitat sufocant, amanida per la intensitat dels rajos del sol. Torras anava acompanyat d'un altre fill de Talamanca, Antoni Gómez, que opinava que perquè la manifestació fos "un èxit", caldria assolir la xifra d'un milió. Al matí, assegura, pensava que era difícil arribar-hi perquè no veia moviment pels carrers barcelonins com altres vegades. Admetia, al mateix temps, que el color blanc de les samarretes potser causava aquesta sensació, perquè no eren tan cridaneres com les roges o les grogues. No es posaven d'acord. Gómez creia que es podria haver arribat al milió. Torras pensava que no, que potser sols a 600.000 persones. Però la realitat del tram semblava desmentir aquesta hipòtesi, ja que molta gent, preguntada pel diari, s'hi havia acostat a última hora, molta gent de la zona de la Sagrera. Quan el punter gegant ha passat per la zona, a dos quarts de sis menys cinc minuts, se l'ha rebut amb castells. Els més joves s'enfilaven dalt dels contenidors i feien fotos, il·lusionats com mai.
