El fiscal en cap de l'Audiència Nacional, Javier Zaragoza, ha denunciat els ajuntaments de Girona, Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), Igualada (Anoia), Celrà i la Seu d'Urgell per delictes de rebel·lió i sedició, per haver aprovat sengles mocions de suport a la resolució independentista del Parlament, anul·lada pel Tribunal Constitucional. En un primer moment es va donar a conèixer els casos de Celrà i la Seu, però poc després es va filtrar als mitjans que també se seguia els casos dels ajuntaments de Sant Cugat, on l'alcaldessa, a més a més, és la presidenta de la Diputació de Barcelona; Igualada, on l'alcalde és vicepresident de la Diputació de Barcelona; i una tercera peça simbòlica, l'Ajuntament de Girona, on l'alcalde ostenta la presidència de l'AMI (Associació de Municipis per la Independència). En aquests darrers casos, la comunicació ha arribat primer a la premsa que als mateixos afectats.

Aquests ajuntaments, entre molts d'altres del país, van aprovar mocions de suport que van tenir suport divers en funció de les afinitats amb el procés d'independència dels regidors presents. Aquest tipus de moció, però, no té caràcter resolutiu, la qual cosa debilita l'objectiu que persegueix el fiscal, segons explicaven anit a aquest diari diverses fonts dels ajuntaments afectats.

En els casos concrets de Celrà i la Seu d'Urgell, els jutges Santiago Pedraz i Fernando Andreu ja han obert una investigació. L'alcalde de Celrà (Gironès), Dani Cornellà (CUP), va assegurar que "desobeiran i no faran cas" de la investigació de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, mentre que el regidor de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), Albert Batalla, va assegurar que s'esperen a rebre notificacions.

Batalla llançava ahir un missatge de tranquil·litat, ja que entén que la moció investigada és "de caire estrictament polític". I assegurava que no han rebut "cap notificació" sobre aquesta investigació: "si arriba, l'atendrem com correspon".

Segons indica el consistori urgellenc en un comunicat, l'única petició feta després de l'aprovació de la moció va ser per part de la subdelegació del Govern a Lleida el 14 de novembre passat, que va requerir l'acta del ple de l'11 de novembre, que va ser lliurada.

La resolució del ple municipal investigada, que va ser per la majoria absoluta que formen CDC, ERC i CUP a la Seu, manifesta el "ple suport" i l'"adhesió" del consistori a la declaració d'inici del procés independentista del Parlament català.

Batalla expressa un missatge de tranquil·litat ja que entén que és una moció "de caire estrictament polític" i no suposa "cap mandat concret, ni l'obertura de cap acte administratiu, ni cap acció que suposi un cost econòmic per a l'Ajuntament de la Seu d'Urgell".

A més, ha defensat que aquesta iniciativa s'emmarca a la facultat del consistori de "pronunciar-se, sense efectes jurídics, sobre assumptes d'interès general", i que està "emparat en la legislació vigent".

Marc Castells, alcalde d'Igualada, ahir no va voler afegir més comentaris, tot esperant que es confirmi que reben la suposada denúncia. Igualada va aprovar la moció el dia 17 de novembre passat, amb 16 vots a favor de CiU, ERC, i CUP, 1 abstenció de Decidim i 4 vots en contra de Socialistes i PP.