Restauració d´una muntanya de residu generat per una empresa, o mesura de millora de la qualitat de l´aigua que abasta una important massa de població. Heus aquí la qüestió. La que ara pot ser la clau en la investigació que la Comissió Europea ha obert amb relació a la intervenció que es va realitzar fa cinc anys en el runam salí de Vilafruns (Balsareny) per tapar aquest dipòsit sota una capa de material impermeable.

L´actuació, que va acabar costant prop de 8 milions d´euros, es va pagar íntegrament amb diner públic: 4 milions d´euros que hi va aportar l´Estat espanyol, i la resta la Generalitat. I ara la CE hi ha posat la lupa perquè -tal com va informar aquest diari el 27 de gener passat- veu aquesta intervenció susceptible d´haver suposat una ajuda pública que hauria proporcionat a l´empresa Iberpotash -l´actual explotadora de les mines de potassa del Bages- avantatge en el mercat respecte als seus competidors. Quan la comissió va fer pública l´obertura de la investigació ho argumentava en el fet que «si es confirmés, aquest fet suposaria una infracció del principi que qui contamina paga, ja que seria una autoritat pública la que estaria cobrint les despeses de neteja, en lloc de l´empresa responsable de la contaminació».

Ara bé, en el moment que es va anunciar l´inici d´aquesta investigació des d´Europa, Josep Rull, conseller de Territori de la Generalitat -tot just acabat d´aterrar en el càrrec-, ja va defensar que aquella intervenció i aquell runam no formava part del compliment de l'empresa, sinó que es tractava d´una prova pilot impulsada directament pel govern «en el marc d´un seguit de mesures que es preveien a l'entorn del pla hidrològic». Aquest és el punt clau, i ben segur l´argument al qual els governs català i estatal, com a cofinançadors, s´agafaran com un ferro roent per evitar ser castigats en instàncies europees.

Certament, la Generalitat sempre va presentar el cobriment del runam de Vilafruns, no com una intervenció aïllada sobre un dipòsit de residus, sinó com una acció per millorar la qualitat de l´aigua de la conca del Llobregat -una de les principals fonts d´abastament de tota l´àrea metropolitana- afegida a altres mesures. Tanmateix, també sempre es va posar de manifest que aquestes iniciatives pretenien corregir la incidència que havia tingut l´explotació minera. Així es posava de manifest, per exemple, en un document del març del 2009. Un informe de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) en què argumentava una despesa global de 277 milions d´euros repartits entre deu actuacions -una d´elles la de Vilafruns- per, segons es deia textualment, «assegurar el compliment de la normativa de l´aigua potable i recuperar els caràcters organolèptics inherents a l´aigua (problemes relacionats amb el gust i l´olor)».

En aquest informe de fa sis anys s´exposava que la salinització de l´aigua de la conca del Llobregat «té un doble origen: natural i antròpic per l´existència d´una conca potàssica natural, i d´una explotació minera històrica», i s´hi afegia que el conjunt de mesures previstes per l´ACA tenien «com a objectiu minimitzar la contaminació antròpica [causada per l´activitat humana], ja sigui causada per la presència dels runams salins com per les incidències en el col.lector de salmorres». El conjunt de mesures «correctores», tal i com les anomenava l´informe de l´ACA, s´integraven en el «pla de reducció de la contaminació salina a la conca del Llobregat». A banda de la intervenció sobre el runam de Vilafruns, que la Generalitat va promoure com a projecte de «desimpactació» d´aquesta muntanya artificial, hi havia l´explotació i eliminació dels runams de Cardona (que ja s´estava fent en aquell moment), l´estudi de mesures correctores en els runams actius (Fusteret i Cogulló), la restauració del meandre de la Coromina, la millora del col.lector, la inversió a la depuradora d´Abrera per introduir-hi tecnologia que ajudés a eliminar els continguts en sals de l´aigua, i també l´estudi, a través de la UPC, per trobar alternatives a l´explotació minera que evitessin l´increment dels runams.

Per a la intervenció al de Vilafruns (que ja estava inactiu de feia anys), l´Agència Catalana de l´Aigua va obrir un concurs públic d´adjudicació del projecte el 26 de juliol del 2007 per a «la reducció de l´impacte» de l´escombrera. El 18 de desembre d´aquell mateix any la Generalitat i el ministeri de Medi Ambient van signar un conveni pel qual el govern central hi aportava fins a un màxim de 4 milions d´euros. També en aquest conveni bilateral per pagar a mitges el cobriment del runam de Vilafruns es parlava del projecte com a obra hidràulica, «conscients ambdues parts», segons hi feien constar els governs central i català, «de la magnitud i la gravetat de la problemàtica generada per l´afectació al medi de les muntanyes salines del Llobregat».

El recobriment del runam amb làmines de materials aïllants es va materialitzar entre el 2009 i el 2010. A la pràctica recollia una proposta que havia presentat el 2006 la plataforma Montsalat -crítica amb l´explotació minera- i l´enginyeria manresana Grup Solucions. Des de llavors, el material acumulat en aquest antic dipòsit no entra en contacte amb l´aigua de la pluja i, per tant, no hi ha dissolució de les sals acumulades.