L'ICL Manresa afronta un doble objectiu aquest vespre en la visita del Tecnyconta Saragossa, que arriba al Nou Congost jugant-se encara la permanència: els manresans, mentrestant, volen oferir bona imatge per oblidar la pallissa rebuda a Badalona i per acomiadar com es mereix Román Montañez, que avui juga el seu darrer partit com a local amb la samarreta del Bàsquet Manresa.
«Vindran amb molta tensió i a morir, que és com s'han de jugar aquests partits. Però per a nosaltres també és important. És l'últim partit a casa i ha de servir per treure'ns la mala sensació de l'últim quart a Badalona», va destacar Ibon Navarro sobre el Saragossa.
El tècnic va explicar que l'equip havia fet un bon treball per veure què havia fallat diumenge a Badalona: «tampoc ens podem flagel·lar gaire. Hi ha coses que es poden entendre però no es poden permetre. Vam arribar cansats a l'últim quart, perquè ens falten dos jugadors importants com Cvetkovic i Rey». I va afegir: «hem de lluitar contra això: és complicat, estem cansats... però no podem deixar-ho passar. Hi ha coses que podem fer encara que estiguem cansats. El problema és si estem frustrats». I també va explicar que «moltes d'aquestes coses van sortir d'ells, sense que ningú els hagués de dir què podrien haver fet».
L'actitud de la grada
Qüestionat per com espera que vagi el públic al pavelló, Navarro ho té clar: «m'agradaria que vinguessin a veure el darrer partit d'en Román, que li donin el comiat que es mereix. Que vinguin a veure el darrer partit de l'equip a casa i que també li donin el comiat que es mereix, que se m'entengui. L'equip té els problemes que té. Però poden estar segurs que hem treballat al 200%». I va recordar que el d'avui «és l'últim partit d'en Román i potser també l'últim al Congost de molts dels jugadors».
L'entrenador també va parlar de la identificació de la grada amb l'equip i de la pèrdua de referents en les últimes temporades. I va posar un exemple d'èxit d'un club sense jugadors de la casa: «jo vinc de Vitòria i allà es canvien jugadors cada any. I tenen un pavelló de 15.000 que s'omple cada dia. Hi ha un sentiment d'equip i de club, el que significa per a la ciutat; si tens quatre jugadors del planter o catalans és més fàcil, però no és excloent».
Navarro també va explicar per què costa tenir jugadors de casa: «la realitat del mercat fa que els jugadors bons no puguin ser aquí, com Rafa Martínez o Guille Rubio. Els bons marxen. Quan un jugador despunta, se l'emporten. I el club fa esforços perquè Sakho, Deng, Jou o Jofresa tinguin un futur aquí. Però si Jou fa dues temporades bones, no es podrà fer un equip al seu voltant perquè se l'emportaran. Pel bé del club, que cobrarà uns diners, i del jugador, que anirà a un equip millor».
Aquestes pèrdues no han de significar que el club perdi l'essència. Com tampoc l'ha de perdre aquest estiu, quan marxi el capità: «quan perds un jugador com Montañez, que ha estat part de la història, tens un buit. Hauràs de transmetre què significa el club d'una altra manera. Serà el moment de viure una nova realitat».
I Navarro va donar idees de com transmetre els valors del club sense referents a la pista: «pot arribar des del mateix club o de l'entrenador. A Vitòria hi ha el caràcter Baskonia i els jugadors venen i van».
L'evolució de Jordan Sakho
Tot i això, el club treballa per tenir aquests referents de futur. Un d'ells, Jordan Sakho, és la sensació dels últims partits. «És una llàstima els seus problemes físics. Ha millorat el coneixement del joc i les expectatives respecte d'ell són molt altes. Ve de jugar a EBA i, sense que els seus números siguin increïbles, ve aquí i ho fa bé. L'entorn també l'ajuda. Aconseguirà un alt nivell», va pronosticar Ibon Navarro. Avui, una nova ocasió per veure'l.
