Poca gent ha definit tan bé el concepte «factor Congost» com el darrer fitxatge de l'ICL Manresa. «Quan venia de jove amb el Barça, amb 18 o 19 anys, i acompanyava Bodiroga, Jasikevicius i companyia, no jugava i estava acollonit. Era una pista que pressionava molt», recordava Nacho Martín, que va demanar que es recuperés aquell ambient a la seva arribada a Manresa: «S'ha de notar que és una pista calenta i complicada per als rivals». I diumenge, davant el Breogán, es va recuperar.
L'entrenador del conjunt gallec, Natxo Lezkano, va destacar «l'ambient de final» que es va viure al Nou Congost. I va comparar la pressió viscuda al pavelló manresà amb la que es viu al Pazo dos Deportes de Lugo, on el seu equip va signar un balanç d'11-0 fins a la seva primera derrota com a local, fa deu dies: «Una part important de ser on som, la devem al nostre pavelló i a la nostra afició».
L'ICL no ha tingut una ratxa tan bona com els gallecs aquest curs a casa: va guanyar els cinc primers partits, fins a perdre amb el Corunya, i ha guanyat els quatre últims. Una inèrcia que Aleix Duran espera que s'allargui: «Si hem de jugar play-off, serà un factor determinant. Som un equip molt millor amb aquest ambient».
Ja en la seva presentació, a l'agost, Duran tenia clar que calia recuperar la màgia del pavelló: «El Congost ha de tornar a ser un lloc dificilíssim per als equips que vénen a jugar-hi. A casa hi ha d'haver alguna cosa especial amb l'afició, que fa temps que pateix».
Però precisament aquest patiment, i l'evident pèrdua de potencial esportiu, havia fet que el factor Congost perdés força. Tot i això, abans de jugar-hi, molts rivals rememoraven com en aquest pavelló s'havien guanyat títols i havien estat derrotats gegants. Però amb el pas del temps, aquestes gestes eren més un record que una realitat.
Quan jugar a casa és negatiu
Les dues últimes temporades, el Bàsquet Manresa només va sumar quatre victòries com a local en cada una. El tècnic aquest període, Ibon Navarro, pretenia recuperar el factor Congost quan va arribar a Manresa, l'estiu del 2015. «Aquesta era una de les grans fortaleses de la lliga i això s'ha perdut, en part», explicava l'entrenador basc en una entrevista a Regió7. «Tampoc no en sé del tot les raons, com ni quan va començar aquest procés. Per a un equip com el nostre és important assegurar els partits com a locals, poder aprofitar molt l'energia».
La realitat, però, va ser molt diferent del que s'imaginava Navarro. L'equip va ser incapaç de guanyar dos partits seguits davant la seva afició. Els rivals venien a Manresa sabent que ja no patirien com abans. De fet, el patiment era ara per a l'equip local. «El factor Congost s'ha convertit en un problema, per voler agradar», assegurava Ibon Navarro aquest estiu, en el seu comiat de la banqueta manresana. «L'any passat guanyàvem més partits a fora que a casa, perquè aquí tenies la sensació d'haver de guanyar per ser al Congost, per agradar».
A prop de la millor ratxa
L'última gran ratxa del Bàsquet Manresa com a local és de la temporada 2006-07, l'últim any a la LEB: set victòries seguides en el tram final de temporada, quan l'equip va remuntar fins a classificar-se per als play-off, en els quals va segellar el retorn a l'ACB.
Després, a la màxima categoria, el rècord va ser de cinc triomfs seguits com a local, els mateixos que s'ha aconseguit aquesta temporada. Aquella última gran ratxa va ser la temporada 2011-12, amb Jaume Ponsarnau a la banqueta. En les campanyes posteriors, l'equip ja perdia més partits a casa dels que guanyava. Una inèrcia que ja havia apuntat Ponsarnau un temps abans. «La nostra pista podria ser la més decisiva de la lliga, no acabem d'aprofitar al màxim el factor Congost», declarava el tècnic targarí, el maig del 2010, en una entrevista de balanç de temporada a Regió7.
Uns mesos més tard, tornava a Manresa un exjugador del club, campió de lliga amb el TDK i bon coneixedor de com es vivien els partits al Congost fa gairebé dues dècades. «Hem de mantenir que el Congost sigui la pista tan difícil per als visitants que ha estat en els darrers anys», deia Pere Capdevila en la seva presentació com a director esportiu.
A poc a poc, però, la dinàmica negativa de l'equip va començar a allunyar l'afició del pavelló. Una tendència que aquesta temporada s'està intentant revertir. Ponsarnau, el tècnic que més partits ha dirigit en la història del club a l'ACB (202), destacava en el seu comiat de Manresa la importància del capital humà: «Dubto que hi hagi un club professional de bàsquet on la gent que li dóna suport influeixi tant. S'ha parlat molt del factor Congost, però l'edifici no hi té res a veure, el que compta és el caliu que hi ha dins».
