El llibre de la lliga del TDK entra en sincronia amb el lloc on va passar tot

"Sempre em parles d'una paraula, quina és? Sinergia?". Ho pregunta Joan Creus, l'heroi de la lliga del TDK Manresa, a Oriol Pérez, autor del llibre que es va publicar a final de l'any passat sobre aquella gesta. "No, és sincronia". Respon el musicòleg manresà. Ho fa durant la presentació al Nou Congost de "Crònica sentimental d'una gesta. 25 anys de la lliga del TDK", justament al lloc on va passar tot, al pavelló que va viure aquell títol. I és que les sincronies són la coincidència de fets que va fer semblar que allò que va passar ja estigués escrit. Que, per exemple, una derrota a Càceres en el darrer partit de la fase regular situés els manresans en un camí del play-off més assequible per arribar allà on ningú s'esperava.

Després d'algunes presentacions el passat desembre, quan va sortir el llibre, calia una sincronia per ajuntar-lo amb el pavelló. I s'ha donat aquest dimecres. Una quarantena de persones han assistit a un acte que s'ha fet al vestíbul de la instal·lació, on hi ha els plafons que mostren els millors moments de la història de l'entitat, i a sota d'una frase "els anys que vam tocar el cel", una sentència que també es repeteix a les pàgines escrites per Pérez i extreta de la pel·lícula "Carros de foc".

L'acte, auspiciat pel Bàsquet Manresa, ha comptat amb l'autor i Joan Creus i també amb actors destacats d'aquells moments. Salva Maldonado, actual tècnic ajudant de Pedro Martínez, no era al club el 1998, però sí dos anys abans, quan es va guanyar la Copa del Rei, també present aquest dimecres, a Múrcia. Formava part de la línia successòria que va acabar amb Luis Casimiro, l'entrenador de la victòria a l'ACB. També el segon entrenador d'aleshores, Xavier Rodríguez, i el periodista Carles Jódar, que ara retransmet els partits del Baxi per Ràdio Manresa i que llavors ja estava en actiu.

Dos mons diferents

L'acte d'aquest dimecres no ha estat tant una presentació com una taula rodona. Pérez ha volgut comparar aquells moments amb els actuals per preguntar-se, com també fa al llibre, si seria possible que allò es repetís, si un equip com el Manresa podria aconseguir aquella fita. La majoria dels presents, com Maldonado o Rodríguez, ho han considerat "molt poc probable" o "gairebé impossible" per diversos factors. La diferència econòmica entre els grans transatlàntics i els vaixells més petits és massa enorme per pensar-hi. Creus també ha apuntat a "la longitud de les plantilles i la seva utilització. Abans jugaven set o vuit jugadors i ara solen actuar tots dotze. Això fa que les diferències siguin més grans". També s'ha apuntat a la "identificació" de molts dels basquetbolistes amb l'equip, fet que ara, amb tants estrangers, és més complicat.

També han intervingut, presents al públic, personalitats del bàsquet de casa nostra, com l'exjugador Román Montañez, a la plantilla d'aquella lliga o la presidenta del Manresa CBF Nina Pont. Han tancat l'acte el president, Josep Maria Herms, que ha destacat "la il·lusió i la màgia" del bàsquet com a motor per pensar que res no és impossible, i el regidor, Anjo Valentí, que ha avançat reunions a Madrid la setmana que ve per impulsar la reforma del pavelló. Un altre tema en què caldrà molta sincronia.