La jornada de turisme i muntanya que es va celebrar ahir a Bagà va servir per posar sobre la taula la potencialitat turística de l'alt Berguedà i veure com es poden aprofitar els diferents recursos que ofereix un paisatge de muntanya sense que això signifiqui una destrucció del territori.

Després de les diferents intervencions, va quedar clar que un dels principals reptes que té el turisme de muntanya és l'aposta per la qualitat i la diferenciació. Així doncs, la majoria dels ponents van reconèixer que feia falta dotar de més qualitat molts del recursos dels quals disposen els territoris de muntanya i no fixar-se tant en la quantitat de visitants que es poden aconseguir. Una qualitat que va molt lligada, també, a la diferenciació, ja que, com va destacar, entre d'altres, el catedràtic de Geografia de la Universitat de Barcelona, Francesc López Palomeque, "els diferents territoris ofereixen una gran diversitat de recursos i la muntanya catalana té una gran riquesa en patrimoni natural i cultural. Per tant, has d'intentar oferir coses diferents, perquè si no ho fas, no pots veure les diferències del mateix territori".

L'aprofitament de tots aquests recursos, però, es va evidenciar que s'havia de fer d'acord amb un ús racional del territori. En aquest sentit, l'expert en turisme sostenible, Josep M. Prats, va posar en relació els dos actors que han de tenir cabuda en el desenvolupament d'aquest tipus de turisme: els gestors dels espais protegits i les empreses turístiques. "Els espais naturals protegits tenen una doble dimensió, la conservació dels valors naturals i humans del territori i l'ús del territori per part dels visitants. Si no fem compatibles aquestes dues dimensions, ens trobaríem davant d'un model de santuari que n'impediria qualsevol ús". Com exemple per aconseguir aquests objectius, Prats va parlar de la inclusió en la Carta Europea de Turisme sostenible, que "permet establir un diàleg permanent entre els dos actors. Representa una distinció d'àmbit europeu que porta a la creació de productes turístics de qualitat i plenament respectuosos amb el medi ambient".

Una de les mancances que es va posar sobre la taula és l'excessiva estacionalitat que sovint té el turisme de muntanya, concentrat en els mesos d'hivern.