BERGUEDÀ

«Tothom se'n va cap a la Cerdanya perquè al Berguedà no oferim prou qualitat»

La cantant i emprenedora Vírgina Parramon defensa les potencialitats de la seva comarca nadiua

21.04.2016 | 07:24
L´emprenedora Virgínia Parramon al seu local Logos Berguedà a l´Ametlla de Merola

Fa 12 anys que aquesta puig-reigenca va baixar dels escenaris per cuidar l´Amadeu, el fill que té amb el seu marit, Josep Pons. Dona polièdrica, Parramon s´estrena com a emprenedora amb Logos Berguedà a l´Ametlla de Merola, un espai dedicat a la cultura, la gastronomia i el turisme que ara amplia amb l´agençament de la nova residència familiar a l´Espunyola, un projecte de vida a la seva comarca

La seva família tenia una botiga a Puig-reig.
Sí. Jo hi havia treballat molt. A vegades no em deixaven anar a segons quines excursions perquè a casa hi havia feina i m´havia de quedar a la botiga. De petita no ho portava gaire bé perquè no m´agradava. Però ara ho valoro molt, m´ha anat bé aquest aprenentatge, en molts sentits, per tractar amb la gent, la disciplina del treball. A casa meva no hi havia interès per la cultura, la prioritat era treballar. En aquest sentit, des que em vaig casar, tot el meu món es va decantar cap a la cultura, cap al cant, cap a la música.

Com s´hi va iniciar?
Vaig començar a estudiar música amb la Maria Coma a Puig-reig. De petita ja cantava a la coral infantil de Puig-reig, després ja vaig passar a la Polifònica, que va ser quan vaig conèixer el meu marit. Ens vam conèixer en un viatge a Polònia i vam tornar ben enamorats, era l´any 1980. Ens vam casar el 1983. Després vaig fer dos anys d´Història de l´Art a Barcelona. Des d´aquí a Puig-reig, plantejar als de casa meva que volia cantar era inimaginable, una mica com L´auca del senyor Esteve del fill que vol ser artista. Va ser a través de conèixer gent que estudiava cant o músics professionals que se´m va obrir aquesta possibilitat. I va ser quan vaig deixar la facultat i em vaig posar a estudiar amb mestres particulars, pel meu compte.

I quan va començar a cantar?
Al cap de tres anys d´estar estudiant tècnica vocal ja vaig començar a fer els primers concerts. Va ser progressiu, passant del món coral, on tenies l´oportunitat de fer algun solo, a fer coses com a solista, comences amb coses petites. Als inicis, feia música barroca amb petits grups instrumentals, recordo l´època dels concerts a La Caixa. M´hauria pogut quedar fent repertori barroc o de música antiga perquè la meva veu era més apropiada, però a mi sempre m´havia agradat molt l´òpera. Vaig intentar-ho, vaig fer alguns papers de segona dama de La Flauta Màgica o la reina Isabel a L´Atlàntida. Però sobretot el que més vaig fer van ser oratoris, recitals, cançó catalana amb el pianista Joan Robinat, havíem fet molts recitals, alguns amb repertori alemany. Van ser quinze anys que vaig cantar com a professional. Quan ho vaig deixar, l´última cosa que estava fent era La Petita Flauta Màgica al Liceu, el muntatge de Comediants. I l´últim concert que vaig fer amb el meu marit va ser amb la Simfònica del Vallès amb les tres cançons per a soprano i orquestra de Maurice Ravel, Shéhérazade

Per què ho va deixar?
Per moltes raons. Feia tres anys que estava al Liceu fent La Petita Flauta, estava cansada perquè fèiem molts concerts, gires per Espanya. La logística familiar era complicada. Era difícil compaginar la vida familiar amb un marit que era poc a casa, un fill i la meva carrera. Per això, intentàvem fer coses junts perquè almenys ens vèiem. D´altra banda, aquest país per als cantants és difícil. Per viure bé has de fer una carrera internacional, quedar-te aquí és molt limitat. Jo no havia fet aquesta opció d´anar a fora. La feina és el que hi ha i som molta gent que la vol fer. Sempre havies d´estar audicionant, era com començar cada vegada de zero. El principal factor va ser que el Josep va agafar la titularitat de l´Orquestra Nacional d´Espanya (ONE) a Madrid. Tots dos sabíem que seria un projecte molt dur. Em trobava que no podia anar a gaires concerts que feia a l´estranger perquè tenia feina o m´havia de dedicar al meu fill. Tenia la sensació que m´estava perdent part de la vida que vam decidir fer en comú. I sabent que seria un projecte molt dur, va ser quan vaig decidir deixar-ho, quedar-me al darrere ajudant en el que calgués. Va ser una etapa de deu anys que tots dos en tenim molt bon record però que va ser molt dura, en molts sentits.

En certa manera va sacrificar la seva carrera professional per la seva vida personal. Se´n penedeix?
No, en absolut. Sí que va ser això, però ho vaig fer perquè vaig voler, vaig sentir que ho havia de fer així. Una cosa és renunciar a una carrera internacional i una altra al que estava fent, que era molt local.
Què significa la música en la seva vida.
Molt. És una connexió molt important amb mi mateixa, sempre dic que és una connexió espiritual. Penso que en l´efecte que produeix la música, que commou, hi ha un component espiritual amb un mateix. La música és vibració i tot l´univers ho és, i els xacres del nostre cos també ho són. Hi ha moltes músiques que les sento en algun xacra.

L´espiritualitat és important en la seva vida.
Sí, i m´ha ajudat a fer aquesta renuncia al cant. A vegades un mateix s´identifica amb la seva feina, amb el seu èxit, la seva popularitat, no? M´ha ajudat a entendre que faci el que faci segueixo sent la Virgína Parramon, encara que no canti i que no m´identifiqui amb l´escenari, amb els aplaudiments. Em va ajudar a fer aquest pas i a viure´l bé també. Quan ets a l´escenari, l´ego de l´artista és molt fort, rebre els aplaudiments, enganxa. Però vaig entendre que seguiria sent persona encara que no m´aplaudissin.

Un dia va decidir convertir-se en emprenedora i reconvertir l´antiga casa de les Noies de l´Ametlla de Merola en un centre cultural i gastronòmic. Com va fer el pas?
No ho sé ben bé. En aquests dotze anys que no he cantat, tenia una vida molt còmoda, era molt burgesa, en aquest sentit: pis a Barcelona, casa a l´Empordà. Hem fet un gir immens els últims tres anys perquè hem venut el pis de Barcelona, vam vendre la casa de l´Empordà. Una de les coses que hem fet és crear el projecte de Logos Berguedà i l´altre és que ens hem comprat una finca a la comarca, tot encarat a aquest retorn familiar a casa.

Per què ubica Logos Berguedà a l´Ametlla de Merola?
D´entrada perquè aquest local és del meu pare. Aquí hi he fet una gran inversió perquè sé que quedarà. Tot i que aquest és un projecte que sé que no hi recuperaré la inversió (somriu). D´alguna manera hem fet aquest retorn perquè crec molt en el potencial del Berguedà i també hem volgut tornar a les arrels i a la família perquè els pares es van fent grans i volem estar-hi a prop. El retorn, però, també passa perquè volem, vull treballar pel Berguedà perquè té molt potencial, és una comarca que li costa molt arrencar.

Logos reivindica el llegat de les colònies del Llobregat?
Sí, absolutament. El de les colònies és un patrimoni importantíssim. Crec que la mateixa gent de la comarca l´hem de valorar més. Ara, amb Moisès Boixadera, que és geòleg, estem planificant una ruta per conèixer el meandre de l´Ametlla des d´una visió més geològica i lligar-ho amb la música dels rius. Per altra banda, també estem treballant amb un grup de persones amb Jordi Vidal, Imma Espel, Rosa Serra, Pep Espelt del Konvent de Cal Rosal, Eduard Frias de les associacions de veïns de les colònies, per posar-les en valor. La idea és que no només treballin les administracions, que també ho han de fer, sinó que la gent, la societat civil, també podem fer moltes coses. Nosaltres estem en contacte també per saber què fem, a vegades cadascú va pel seu compte i no saps què fan els altres. Hem iniciat unes trobades per posar en comú informació, volem fer una pàgina web i estem treballant per fer una senyalització. Personalment penso que hi hauria d´haver més iniciatives com les del Konvent, fer coses amb energia sense diners potser, però amb moltes ganes.

Costa que la gent baixi a Logos a l´Ametlla de Merola per assistir a un sopar temàtic d´òpera?
(Somriu) En aquesta comarca tot costa. La gent valora poc el que es fa. Convindria tenir consciència de comunitat, i aquí especialment perquè al Berguedà cadascú va pel seu compte. Hi hauria d´haver la consciència que tots formem part de la comunitat i que el diner s´ha de moure: si al meu veí li va bé, a mi també em podrà anar bé, si a ell li va bé, podrà comprar més, podrà crear més llocs de treball, és una roda.

Quin balanç fa des de la seva obertura, el 2013.
Bo, estic contenta. Hem de continuar creixent, cada vegada ve més gent que no havia vingut. Però costa, per exemple, l´exposició de l´Àngel Prat crec que l´hauria de veure més gent. És difícil la promoció, com arribar a la gent i aconseguir que vinguin (somriu).

En la seva experiència com a emprenedora, què ha descobert que no li agradi del Berguedà?
A veure: d´entrada això que deia que la gent ha de ser més conscient de donar suport a les iniciatives d´aquí, i crec que hi hauria d´haver més sinergia entre les empreses, no que cadascú vagi pel seu compte, sinó que cal fer coses en col·laboració. Falta generositat empresarial. Tot i que la crisi ha fet que des de les administracions cada vegada es puguin fer menys coses, ens podrien ajudar en la promoció, unes bones campanyes per vendre el Berguedà, això seria molt útil. També falta embellir la comarca. Si volem que la gent vingui ho hem de fer bonic, no pot ser que estigui brut, desendreçat, que passis fred, tot això els empresaris també ho han de tenir en compte, que les instal·lacions estiguin en condicions perquè la gent vingui. Això també passa perquè la gent tingui cura d´embellir les façanes, de tenir-hi flors. Fer-ho més bonic és feina de tots.

I què l´ha sorprès positivament?
El gran potencial que té en moltes coses. Això té un gran valor. Som la comarca més propera a Barcelona que té alta muntanya, colònies, una carretera boníssima, en una hora ets a la muntanya, tens natura, pots fer esports. I, en canvi, tot se´n va cap a la Cerdanya...

... per què?
Perquè no oferim prou qualitat, en aquest sentit, que sigui bonic, donem-los bon menjar, que s´hi estigui bé, que no faci fred, que l´entorn sigui maco. Crec que és això el que falla. Jo m´emmirallo en França perquè en saben molt, de vendre, i tenen un entorn bonic, endreçat i net, en ordre.

On es veu d´aquí a deu anys?
Tinc molta feina els propers deu anys. He de desenvolupar Logos però, a part, amb el meu marit ens hem comprat una finca per viure al Berguedà. És a l´Espunyola i l´estem posant en marxa. Conreem els camps amb cultius ecològics. El Josep Altarriba del Salt del Colom ens porta els camps de cereals ecològics i a Logos consumin la carn de les seves vaques. Estem posant en marxa els horts. Hem de restaurar la masia per viure-hi i farem una sala polivalent per fer-hi activitats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema