Fa anys que l'Ajuntament de Berga paga en solitari el gros del cost de la Patum, Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Això ha passat amb diferents governs tant a Berga com a la Generalitat. I la reclamació de la millora del finançament continua vigent perquè les ajudes donades pel Govern català, lluny d'augmentar, han baixat. De fet, els 26.991 euros de subvenció que el Govern ha concedit a la festa aquest 2016 és l'aportació més baixa dels darrers sis anys.

El 2010 és l'any que la Generalitat va començar a donar ajudes per sufragar els costos de la celebració de forma continuada. Aleshores es va argumentar que l'objectiu era cobrir un terç del cost de la celebració, una fita que està lluny d'assolir-se. Fins al 2010, les aportacions del Govern havien estat puntuals per despeses i esdeveniments relacionats amb la festa.

En declaracions a Regió7, la regidora de la Patum, Mònica Garcia, ha dit que consideren insuficient l'aportació del Govern. «La Patum és una festa Patrimoni de la Humanitat, i la Generalitat i altres institucions d'ambit català, com a mínim, haurien d'adquirir el compromís de cuidar-la i reforçar els esforços que el manteniment i difusió d'aquesta festa suposen per a l'Ajuntament de Berga». Per a Garcia, «una festa d'aquest caire mereix un finançament extraordinari que ha d'arribar de totes les bandes que estiguin compromeses amb la cultura popular i el patrimoni d'aquest país».

I què pensa fer el govern de la CUP per solucionar aquesta problemàtica? «Nosaltres buscarem interpel·lar el govern i fer-los còmplices a tots els àmbits d'aquesta festa». La regidora ha destacat que «els diners que demanem no serveixen només per dur a terme la festa a la plaça durant 5 dies l'any, sinó per dignificar i difondre el nostre patrimoni. La restauració de les peces, els espais dignes on s'han de mantenir, projectes com el de digitalització en 3D o projectes de recerca cultural són igualment importants i també necessiten finançament».

El cost de la festa varia cada any, ja que, a part de les grans despeses fixes com les de la pirotècnia i els músics, n'hi ha d'altres de variables. Per exemple, el 2015 el pressupost va arribar als 399.939 euros perquè es van dur a terme actuacions com el nou tancat de l'àrea de vestidors de plens, la compra de roba ignífuga que es fa cada 8 o 10 anys i la restauració de les maces antigues,entre d'altres.

El cost de la festa el paga majoritàriament amb fons propis el consistori, llevat d'una aportació de patrocini privat de l'empresa DAMM. Des del 2011 fins enguany, aquesta firma ha aportat 143.000 euros a la celebració.

Així doncs, la proposta de llei de Patum presentada al Parlament el 2012 va quedar en no-res malgrat tots els treballs previs duts a terme, ja que el Govern va decidir incloure la festa dins de la llei del patrimoni immaterial. Tanmateix, aquesta legislació no s'ha actualitzat com preveia aleshores l'executiu. Sobre aquesta qüestió, la regidora de Patum ha dit que «sabem que era un projecte que està aturat». I ha afegit que «hem d'estudiar si aquesta és la millor manera de comprometre les institucions. Una llei pot quedar en un calaix si no hi ha un ferm compromís de qui l'ha de tirar endavant. Potser hi ha altres formes que també poden ser bones».