Olost farà una consulta per decidir si surt o es manté al Lluçanès

L’Ajuntament d’Olost sotmetrà a una consulta popular la seva futura permanència o no a la comarca del Lluçanès, de la qual forma part oficialment des que es va crear ara fa un any. Justament aquest divendres es complia el primer aniversari de l'aprovació de la proposició de llei al Parlament per tirar-la endavant, i que culminava amb el llum verd definitiu de la Cambra el 3 de maig. De moment, la consulta sobre el futur d'Olost a la comarca encara no té data ni pregunta, però si decideix sortir-ne, el Lluçanès passarà dels vuit municipis actuals, a set.

La incorporació d’Olost a la comarca arrenca de les consultes que es van fer el 2015 a tots els municipis que han conformat històricament el Lluçanès sense que fins fa un any fos administrativament reconegut. En el cas d’Olost, aquella consulta va registrar un 38,09% de participació, i del total de votants, un 63,29 va apostar pel 'sí', mentre que un 32,40% ho va fer pel 'no'. Ara, descontents per com s'ha materialitzat el naixement de la nova comarca, de moment amb un òrgan jurídic en forma de mancomunitat a l’espera de poder configurar el consell comarcal després de les eleccions municipals del 2027, l’alcalde, Gil Salvans, ha proposat fer una nova consulta que, si arriba a uns nivells de participació semblants als de la del 2015, serà vinculant.

Salvans ha criticat que la comarca del Lluçanès tirés endavant «a correcuita», després de vuit anys sense gairebé ni parlar-ne. «Això va generar moltes tensions, sobretot als municipis del 'no', diu l’alcalde, i «a Olost també molta gent ens preguntava i ara què?, mentre alguns ni recordaven què havien votat», afegeix. És per això que en l'última campanya, abans d'entrar com a alcalde arran de les eleccions municipals del 2023, Salvans ja va proposar fer una consulta «per veure si la gent o veia bé o no», i ara es materialitzarà.

«Estem en una comarca administrativa. No és la comarca del Lluçanès dels tretze municipis [com s’havia aspirat en un principi], sinó que només en som vuit. A partir d'aquí, tampoc estem del tot satisfets sobre com han evolucionat els primers mesos des del naixement», explica Salvans. Una de les crítiques és amb el naixement de la mancomunitat, en què l'aprovació no va tenir en compte les esmenes que es van fer des d'Olost, subratlla l’alcalde. Diu que «el nom no fa la cosa», i per a ell és igual si s'anomena mancomunitat o comarca, «però l'òrgan que ho gestioni ha de ser un òrgan adaptat al territori». «Un territori petit i rural», afegeix, tot fent referència al sentit en què anaven les esmenes que van proposar. «Per nosaltres això és una línia vermella, no podem anar amb una llei comarcal de fa 30 anys que està completament desfasada», lamenta.

Tanmateix, l’alcalde explica que des de l'Ajuntament no es posicionaran en cap sentit. «La idea és fomentar molt la participació i el debat. Falta informació sobre què significa ser una comarca i cal aprofundir-hi. Intentarem posar sobre l'escenari les dues postures perquè defensin els arguments», sosté Salvans. «Si surt que sí, l'Ajuntament treballarà perquè sigui un òrgan adaptat al màxim al territori, i si surt que no, haurem de parlar amb les administracions superiors per veure quins passos cal fer per sortir», sentencia Salvans.

Primer any de vida

Aquests dies es compleix precisament el primer aniversari de la culminació de tot el procés que va portar a la creació de la comarca del Lluçanès. Justament ahir va fer un any del primer tràmit parlamentari que ho va fer possible, amb l’aprovació de la proposició de llei que havia de fer realitat la proposta. Es va fer amb la tramitació de lectura única, que permet avançar més ràpidament en tot el procés, i que va obtenir el 81 vots a favor d’ERC, Junts, la CUP i Comuns, i 51 en contra, per part del PSC, VOX, Cs i el PP.

El procés es tancaria definitivament el 3 de maig al Parlament amb l'aprovació de la llei que donava sortida a la comarca número 43 de Catalunya. Tanmateix, dels tretze municipis previstos inicialment, al final en van ser només nou els que inicialment van acabar configurant la nova comarca del Lluçanès. Són Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt. Tanmateix, aquesta xifra va durar poc, i poc després del naixement de la nova comarca, Sant Feliu se’n va despenjar (una possibilitat que ja preveia la normativa de creació), després que el nou govern que acabava d’arribar a l’Ajuntament després de les eleccions del maig, (Ara Sant Feliu), va aprovar per ple la sortida del Lluçanès, on tan sols havia estat dos mesos, per tornar-se a integrar al Bages.

El proper a marxar podria ser Olost, i això reduiria gairebé a la meitat els tretze municipis susceptibles de configurar la nova comarca el 2015. Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès (que continuen a Osona) i Santa Maria de Merlès (que continua al Berguedà), havien votat ´no´a les consultes d’aquell any.