La Seu viu una festa de Sant Antoni particular. Celebra els Tres Tombs com en altres municipis sense posar l'èmfasi en els animals. La celebració potser no té la força festiva de concentracions més nombroses. No hi sonen sardanes ni s'hi instal·len firaires. Però, gràcies a la seva festa, la Seu menja calent i amb fonament tres dies seguits. Per Sant Antoni els veïns de la Seu paren la mà i la confraria els obsequia amb racions a dojo de la Calderada.

La Confraria de Sant Antoni Abat de la Seu és una entitat que s'endinsa en les arrels de la societat local. Sembla que no hi sigui perquè no és present als carrers, però tothom hi té un parent, un amic. La seva existència és part de l'univers de referències domèstiques des de fa dècades. És una entitat que sobreviu generació rere generació a través d'una calderada que va néixer fa més d'un segle en època de gana i penúries a la capital alturgellenca. El portaveu de la confraria, Joan Vilarrubla, explica que la Calderada va néixer al principi del segle XX quan els ramaders, carnissers i cansaladers de la Seu es van unir veient la fam i el fred que patia la població i van acordar servir una gran escudellada perquè almenys els veïns poguessin menjar calent un dia. Sobre la data exacta, Vilarrubla, de Cal Diligent, explica que no se sap del cert quin any va començar, però sí que té clar que deuria ser els primers anys del segle passat. Tant ell com altres confrares n'han sentit a parlar tota la vida a pares i avis. La confraria i la Calderada s'han mantingut pràcticament en els formats originals. Recentment l'entitat ha refusat acceptar dones i traslladar la festa al cap de setmana.

Així va néixer una tradició que ha arribat als nostres dies com una de les festes locals més sentides. A mig matí els veïns, que viuen en la rutina d'un dia laborable, van passant de tant en tant pel Passeig per veure i començar a olorar la gran escudellada que hi preparen des de la matinada els membres de la Germandat. Per fer-la utilitzen 800 quilos de carn i verdures. Una de les claus del seu èxit és, però, l'aigua que treuen del manantial natural de la Cooperativa Cadí. Cap a quarts de dues els cullerots comencen a buidar les enormes calderes plenes de brou, pasta, llegums, verdura i carn. Els veïns fan disciplinadament una cua llarga que dóna la volta al passeig. Ho fan carregats d'olles, lleteres o grans carmanyoles per carregar escudella per a tota la família. Els membres de la confraria serveixen unes 6.000 racions de 4.000 litres d'escudella. Una vegada els l'han servida, la majoria marxa cap a casa. I és així com el dia de Sant Antoni molts veïns mengen l'escudella més potent i autèntica per dinar... i per sopar. I a molts els dura encara dos o tres dies, durant els quals assaboreixen en la intimitat una de les tradicions més viscudes pels alturgellencs.