Les circumstàncies econòmiques i socials del 1994 no són, ni de bon tros, les mateixes del 2001 o del 2010. En setze anys, el Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Fruitós Memorial Eduard Casajoana ha tingut temps de néixer i de créixer. Ara toca mantenir-se. Amb aquesta filosofia va afrontar, ahir, l'alcalde de Sant Fruitós, Josep Rafart, l'estat d'un certamen que, malgrat tot, continua mantenint la filosofia amb què es va crear: "acostar el gaudi de la música clàssica als habitants de la Catalunya central".

Que el festival es mantingui, però, va remarcar, no és "fruit de la casualitat", sinó de la dedicació de les persones que hi són al darrere; com la mezzosoprano manresana establerta a Sant Fruitós, Mireia Pintó, i l'Associació Música Clàssica, que s'encarrega del certamen des del 2001. Sense oblidar els espònsors. L'entrada de nous patrocinadors i la continuïtat de la majoria dels antics (no tots) ha permès que el Festival de Sant Fruitós pugui disposar d'un pressupost de 41.000 euros, aproximadament el mateix que l'any passat, quan ja es va reduir d'un terç (el 2008 era de 64.000 euros). El Festival Internacional de Música Clàssica se celebrarà del 8 al 29 de juliol al Mas de Sant Iscle i mantindrà l'estructura de quatre concerts (com ja va avançar aquest diari). El certamen l'obrirà Mireia Pintó i el pianista Manel Camp, que oferiran un programa nou vinculat a la música de pel·lícules. Serà el dia 8 de juliol; el 15 serà el torn del Trio Mediterrani, que interpretarà obres de Brahms i Schubert; la música vocal tindrà el seu lloc amb el quartet madrileny Cavatina, acompanyat del pianista Aurelio Viribay, el 22 de juliol; el festival el tancarà el duet de cambra format per l'emergent violinista Helena Satué i el pianista Vladislav Bronevetzky, que actuen junts des de l'any 2009.

L'Associació de Música Clàssica de Sant Fruitós es va fer càrrec de l'organització del festival el 2001. Rosa Sanfeliu és la presidenta d'una entitat que des de fa dos anys fa mans i mànigues per mantenir el llistó d'un certamen plenament arrelat a la comarca

El que preocupa més és la qüestió econòmica?

Des de fa un parell d'anys segur. No tothom qui col·laborava ho ha pogut continuar fent, però hem tingut sort que d'altres patrocinadors privats s'hi han afegit.

El patrocini privat hauria de ser el gruix del pressupost?

Seria el millor. I, de fet, és el que hem intentat buscar des del primer moment. Les arques municipals no són un calaix sense fons, i ara encara menys.

Què vol ser el festival?

Una cita estival amb la música clàssica en un entorn privilegiat i amb uns artistes de qualitat. Sempre es prova d'oferir un programa variat, dirigit a totes les orelles. I si es poden alternar peces conegudes amb peces poc sentides, millor.

El públic així ho entén?

Creiem que sí, perquè el festival té un públic molt fidel. Després dels concerts sempre hi ha l'estona per a la tertúlia.

No hi ha previst tornar a Sant Benet?

Des que ho va comprar Caixa Manresa no se n'ha parlat. I la veritat és que estem molt bé al Mas de Sant Iscle.